dimecres, 12 de maig de 2021

X PREMI LITERARI ANTON ISERN (CATEGORIA INDIVIDUAL B)

1r premi


LA GRAN HISTORIA DE L’ÀMFORA

Un bon matí dues germanes que es feien dir “Equip Escavels” es van llevar i van decidir anar a passejar per la Cova de les Bones Dones a la muntanya amb les seves dues gosses.

Quan van arribar, van pujar muntanya amunt i la germana petita va dir:

Mira això! És una àmfora- va dir molt sorpresa.

Totes dues es van mirar preguntant-se de qui podia ser. Era molt maca. Tenia unes nanses daurades i en la part de dalt també hi tenia un detall daurat, mentre tota la resta era blanca.

La germana petita se la volia quedar però li havien de tomar a la seva propietària, però qui era? Van mirar el cul de l’àmfora i hi posava un nom: “Cecília”. Totes dues van mirar pel forat de dalt de l’àmfora i... PUUUUUUUMMMMMMÜ!! Van desaparèixer i van arribar a l’època dels romans, cap al segle III D.C.

La germana gran estava molt espantada, en canvi, la petita no. Es preguntaven moltes coses, no sabien on eren. Estaven caminant i caminant sense saber on anar fins que van entrar a un lloc on venien armadures de guerrer i, de sobte, van sentir el nom de Cecília.

Per allà, hi havia una nena amb dues trenes molt llargues, un vestit molt llarg i blanc. La germana petita va anar a preguntar-li si havia perdut una àmfora i ella va contestar:

SÍ! - amb cara estupefacte i molt ràpidament va continuar - on està?

La tenim nosaltres - va respondre, mentre li ensenyava l’àmfora a les mans de la germana gran.

OOOOhhhh Moltíssimes gràcies! Pensava que l’havia perduda i m’enduria un bon càstig de la mare.

Llavors va agafar l’àmfora i va marxar corrents.

Les dues germanes van sortir darrera d’ella, cridant-la: - Espera!! No marxis! No som d’aquí i no sabem tomar!!

La Cecilia va parar de cop i els va preguntar: - Com?

Les germanes li van explicar que eren de Cabrera de mar, i la nena, sorpresa els va dir : - Això és Cabrera de mar!!

Les germanes van respondre: - nosaltres som de l’any 2021!

La noia es va desmaiar. La germana petita va anar a buscar aigua i li van mullar el cap. Es va despertar i va dir: Hem d’ anar a veure al mag Anton! - mentre assenyalava a una muntanya com la de Burriac però sense el castell.

Van anar caminant totes tres i les gosses. Allà dalt feia un fred terrible i un cop arribades, hi havia una caseta feta de fusta i per la xemeneia sortia un fum lila preciós. La noia va trucar i va obrir la porta un gran mag. Les va deixar passar i va ficar l’àmfora dins d’una olla gegant. Quan les germanes  s’acomiadaven de la Cecília, el mag Anton pronunciava les paraules màgiques que les tomarien al seu temps: “bubu - rirri - acac” i PUUUUUMMMMMMÜ Van tomar a aparèixer a la Cova de les de Bones Dones un altre cop.

Van baixar corrents a explicar el que havia passat però ningú les creia. La mare les va enviar a dormir i van caure rodones a la primera.

Tània Cabré Vila





2n premi

EL SECRET DEL CESAR


En temps molt llunyans, un explorador molt conegut arreu del món, va anar a parar a l’antiga Roma. Durant la seva estada va ser convocat per anar a parlar amb l’emperador. El Cèsar va posar al dia l’explorador, que s’havia passat un any i mig en una illa deserta en mig del mar Mediterrani, fins que un vaixell romà el va trobar de tomada a Roma.
Després d’hores parlant, el Cèsar va fer fora de l'habitació tot el personal de la sala per poder parlar amb l’explorador a soles. En Roderick, l’explorador, va parar molta atenció a les paraules del Cèsar. Parlava d’un territori desconegut anomenat Ilturo, a la costa de Catalunya. Mica en mica, en Roderick es va adonar que no va ser casualitat que el trobessin en aquella illa, sinó que l’havien buscat per donar-li una missió. L’emperador va demanar a l’explorador que anés a aquell territori inexplorat de què li parlava per veure si era necessari portar l’exèrcit per conquerir-lo. En Roderick li va dir que no seria necessari ja que, si aquell territori era habitat, trobaria alguna solució pacífica per treure'ls d'allà. Quan en Roderick estava a punt de marxar, el Cèsar va obrir la boca un altre cop, i va dir en un to serè:
-I una última cosa: si això surt d’aquí, m’encarregaré que aquesta sigui la teva última missió - i li va fer una senyal perquè marxés.
L’explorador va marxar consternat d’aquella conversa i va anar directament cap al port. Un cop l’emperador el va perdre de vista, va cridar a tres dels seus millors soldats i els va avisar que l’explorador tenia informació sobre Ilturo i els plans que tenien preparats. L’havien de vigilar. L’explorador va marxar aquell mateix dia, però no era el millor dia per navegar, a causa del mal temps.
Cada cop la tempesta era més i més forta fins que, al final, va caure un llamp que va fer que el vaixell naufragués causant que el Roderick piqués contra un tros de fusta i perdés el coneixement. 
Hores més tard, l’explorador va notar que alguna cosa el tocava i va obrir els ulls a poc a poc. En acabar-los d’obrir va veure la silueta d’un home, però estava massa dèbil i els va tomar a tancar. Al cap d’un instant els va tomar a obrir i es va trobar en una habitació. La mateixa persona que l’havia trobat abans a la platja, va oferir aigua i menjar a l’explorador. En Roderick va agafar-ho ràpidament i ho va engolir. Tot seguit, li va donar les gràcies i li va preguntar:
-Hola, que sap on sóc? -l’home no va contestar i li va tomar a preguntar-. Que sap on sóc? - però no va servir de res. Instants després, l’home li va començar a parlar però l’explorador no va entendre res. En Roderick, que era un home intel·ligent, va intentar comunicar-se a través de signes i va funcionar a mitges, perquè l’explorador va saber que estava al lloc correcte però, alhora, no acabava d’entendre les expressions ni més de la meitat de les frases.
En Roderick va anar a passejar per aquell lloc meravellós, les costums d’aquell poble eren fascinants i la saviesa de la gent era superior a la de la gent normal, cosa que feia que el funcionament de la comunitat fos molt millor que a qualsevol altre lloc. Però en aquell mateix moment, va veure una flota Romana que s’acostava i va recordar l’encàrrec que tenia quan va pujar en aquell vaixell. Va anar corrents cap a l’alcalde, que en aquell moment estava meditant. Però uns quants metres abans que en Roderick arribés on ell estava, el lloc on es trobava l’alcalde es va enderrocar: l'exèrcit romà havia començat l’atac per conquerir aquell territori.
L’explorador va intentar evacuar a tota la gent possible cap a les muntanyes però, tot i així, no va poder salvar ni la meitat de la població.
Quan l’atac va acabar, en Roderick es va sentir molt culpable i és va aïllar del món. Mesos mes tard, l’Imperi romà va negar l’atac d’Ilturo i va convèncer tothom. Però el que la gent no sabia, era que els antics habitants d’Ilturo consideraven en Roderick un heroi.

Èric Xena Infantes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada