dimecres, 12 de maig de 2021

X PREMI LITERARI ANTON ISERN (CATEGORIA INDIVIDUAL A)

1r premi: 


L’ANTIFAÇ MÀGIC QUE ET TREIA LA POR

Hi havia una vegada un nen que es deia Ferran i mai volia anar a l’escola perquè es pensava que els seus companys es riurien d’ell perquè tenia molts granets a la cara.
Llavors un dia passejant sol per Cabrera pensant què podia fer, es va trobar amb un amic del seu avi. Es deia Florenci i era un home que havia estat a Amèrica durant molts anys, després de treballar allà molt i molt de temps va tornar a casa amb la seva família. Vivia en una casa molt gran a Cabrera de Mar que es va fer construir al mig de la muntanya quan va tomar del seu viatge. En Florenci era un avi molt xerraire i sempre explicava històries molt divertides de quan era jovenet. En Florenci va veure molt trist a en Ferran i li va preguntar què li passava. En Ferran li va explicar el seu problema i de seguida li van trobar una solució. En Florenci tenia un antifaç màgic que va aconseguir en un dels seus viatges, era d’un bruixot maia i segons el que li va explicar, aquell antifaç tenia el poder de treure-li la por a qui se'l posés. El van anar a buscar a casa i en Ferran se'l va col·locar de seguida. Llavors va anar al parc i va tirar-se des del tobogan més alt del parc que sempre li feia tanta por i va tocar tots el gossos que es va trobar pel camí que sempre pensava que el mossegaran i fins i tot aquella nit, va dormir destapat sense por dels monstres que venien als seus somnis.
Al dia següent va anar tot content a l’escola amb el seu antifaç posat i va jugar amb tots els nens al pati, va matar dracs, va matar conills, va jugar a fet i amagar i va riure amb ells tot el matí. Llavors va anar a casa i el dia següent va oblidar l’antifaç va jugar amb els seus amics i un amic seu va dir perquè avui no portes el antifaç i ell es va donar conta que no necessitava l’antifaç llavors va ser feliç per tota la vida...Conte contat ja s'ha acabat.

Ray Sánchez-Llibre Juan


2n premi: 


JOCS MÀGICS

Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Marc i Arlet i els agradava molt muntar i desmuntar joguines. Un dia van decidir fer un petit mercat de joguines pels nens i nenes del poble de Cabrera de Mar.
Feien molts tipus de joguines: nines, trens, construccions... per tothom qui en volia. Un dia va venir una nena i els va demanar un gosset que caminés, un altre dia un nen que volia un puzle de moltes peces... Cada vegada hi havia més nens i nenes que els demanaven joguines per jugar perquè les feien molt boniques.
Però un dia, l'Arlet va anar a veure al Marc. Li havia de donar una notícia molt trista: marxava a viure a un altre poble lluny de Cabrera de Mar.
En Marc es va posar molt trist i li va fer una abraçada molt gran i li va dir: “Abans que marxis haurem de fer alguna cosa”. En Marc va treballar tota la nit fent-li una joguina especial per ella. Era el pot de l’alegria. A dins hi havia el castell de Burriac, que era el lloc on s'havien conegut, amb dos ninos que eren ells.

Aina Ramon Teixidor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada