Dilluns, 4 de juliol a les 7 de la tarda, tindrem el plaer de rebre a la Biblioteca Ilturo el
Jordi Nopca... Però mentrestant li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...
Voleu saber què hi hem trobat?
Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
En tinc un record precís d'infantesa. Era als cinc o sis anys. Recordo que estiuejava a la casa que tenien els avis a Parets del Vallès i em van comprar una llibreta petita –DIN A5–, de cobertes verdes, que em plantejava el repte d'haver-la d'omplir. Vaig decidir que hi escriuria històries, una per pàgina. La primera era molt breu: «Hi havia una vegada una casa i uns lladres hi van entrar a robar. Però no hi van trobar res».
En tinc un record precís d'infantesa. Era als cinc o sis anys. Recordo que estiuejava a la casa que tenien els avis a Parets del Vallès i em van comprar una llibreta petita –DIN A5–, de cobertes verdes, que em plantejava el repte d'haver-la d'omplir. Vaig decidir que hi escriuria històries, una per pàgina. La primera era molt breu: «Hi havia una vegada una casa i uns lladres hi van entrar a robar. Però no hi van trobar res».
Escric per necessitat i, en part, per addicció. Intento escriure cada dia, encara que sigui només mitja hora o una hora. Sempre tinc alguna cosa començada, sigui breu o d'una extensió més llarga.
Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Intento escriure en pijama o amb roba còmoda, en un espai on hi hagi llum natural. Darrerament, per imperatius laborals, també escric a partir de les onze de la nit: m'agrada la intimitat que em dóna la foscor, em fa sentir com un personatge de novel·la gòtica.
Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?Intento escriure en pijama o amb roba còmoda, en un espai on hi hagi llum natural. Darrerament, per imperatius laborals, també escric a partir de les onze de la nit: m'agrada la intimitat que em dóna la foscor, em fa sentir com un personatge de novel·la gòtica.
El repte sempre ha estat el mateix: intentar acabar qualsevol dels projectes en què treballo. I no és fàcil. De moment només he aconseguit publicar dos llibres, 'El talent' (2012) i 'Puja a casa' (2015).
Les relacions humanes: les de parella i les familiars. Els marges, físics i morals. L'impacte de la tecnologia en la vida quotidiana. La crisi econòmica i sistèmica. La convivència amb els animals domèstics.
Intento provar estructures sempre diferents. M'interessen molt les digressions i les microhistòries. Intento, també, construir un marc referencial dels personatges a partir de les seves lectures, de la música que escolten, de les pel·lícules que miren i de l'art que els interessa. Els meus personatges acostumen a donar valor a la cultura i s'hi relacionen amb constància.
A mesura que han anat passant els anys he descobert que, per acabar una història, no n'he de saber 'exactament' el final, encara que cada vegada procuro saber més coses dels personatges abans de posar-me a treballar (potser perquè cada vegada el que explico em sembla més complex –o amb més matisos–).
'Cartes de lluny', de Josep Pla. 'El cinquè en joc', de Robertson Davies. 'Crim i càstig', de Fiodor M. Dostoievski. 'Narracions', de Franz Kafka. Els poemes de W.B. Yeats i d'Anne Sexton. 'Quaderns de notes', de G. C. Lichtenberg. El dietari de Jules Renard i el 'Diari personal, 1933', de Paul Léautaud. Darrerament, també m'ha interessat molt la lectura de les narracions d'Etgar Keret i Lucia Berlin, 'El rabino pagano', de Cynthia Ozick i l'autobiografia de Karl Ove Knausgard, de la qual he llegit el primer i el quart volum.
Sóc incapaç de no treballar en res. Ara mateix escric un relat llarg que porta per títol provisional 'Suc de taronja' (fa dos mesos que m'hi barallo). A l'estiu tinc previst reprendre la novel·la, en la qual treballo obsessivament des de l'any 2013.
Persistència i sacrifici. Aprendre a acceptar els errors amb estoïcisme (en l'escriptura, equivocar-se reiteradament és fonamental).
Hi tinc una gran quantitat de llibretes i papers amb anotacions, sovint inservibles. També algun llapis de memòria. Rebuts bancaris. Articles de broma, com ara unes ulleres amb bigoti. Aquest calaix està gairebé sempre desordenat.
