Ja podeu gaudir de la lectura dels contes guanyadors en la Categoria A (de 6 a 8 anys) del V Premi Literari ANTON ISERN!
Esperem que us agradin.
1er Premi
ESTELA
A
Cabrera hi havia una nena que es deia Estela. Vivia al Castell de Burriac.
Totes les nits baixava al poble i jugava al pati de l’escola, jugava a bàsquet,
jugava al sorral i pujava a les cordes.
Una
nit al pati de l’escola la van coronar princesa de Cabrera. Ningú no sabia que
ella era la princesa del poble i mentre l’estaven coronant un nen de l’escola
que es deia Kevin i que estava jugant al pati la va veure. El Kevin també anava
a jugar al pati de l’escola a les nits amagat.
A
partir d’aquella nit, totes les nits quedaven i anaven a jugar pel poble. El
primer dia van anar a jugar a les ruïnes romanes i van jugar a què eren romans
i lluitaven amb espases de fusta. La segona nit van anar a jugar a Can Rodon i
van prendre una xocolata calenta, i la tercera nit la princesa el va porta a
jugar al seu castell.
Van
pujar fins a dalt de la torre del castell de Burriac i des d’allà podien veure
tot el poble. Van obrir una porta secreta i dintre estava la seva casa, tenia
un passadís secret que la portava fins a la platja i podia baixar a banyar-se.
Era
una platja màgica on sempre feia calor i vivien molts peixos i sirenes que la
venien sempre a visitar i a jugar amb ella. Jugaven a què l’Estela i el Kevin
pujaven damunt de les sirenes i li ensenyaven tot el mar mentre els peixos li
feien pessigolles als peus. Es tiraven de cap a l’aigua i com era una platja
màgica quan sortien no estaven mullats.
Un
dia van marxa d’excursió i el Kevin la va portar a visita l’església de Sant
Feliu, a l’Estela li va agradar molt l’església perquè no l’havia vist mai per
dintre.
Després
l’Estela el va porta a veure a uns nens que sempre feien teatre a l’embalat, es
deien Grillats i l’Estela i el Kevin es van fer passar per actors de Grillats i
llegien els papers dels actors.
Es
van disfressar i es reien molt perquè tothom es pensava que eren els actors.
Totes les nits s’ho passaven molt bé visitant Cabrera i els pobles del voltant
i jugaven i reien molt perquè eren molt bons amics i la seva amistat va durar
per sempre més. El secret de la princesa Estela sempre va estar molt ben
guardat.
Zaira Nieto
2n Premi
L’AVENTURA DE LA NOA I LA SOFIA A
BURRIAC
Un dia passejava una nena amb la seva
família pels voltants del Castell de Burriac i van veure una gateta que els hi
va semblar molt bufona. A la nena li va fer molta pena perquè estava molt sola.
Van decidir trucar a la protectora
d’animals i els hi van deixar adoptar.
La van portar a casa, la van banyar, la
van pentinar, li van comprar un rascador on jugava molt. Li van posar el nom de
Sofia i li van regalar una xapa de color lila amb el seu nom.
Un dia
quan es van despertar, la gata no hi era. La van buscar per tots els
llocs, per l’habitació dels pares, per sota dels llits, pel garatge, etc… no hi
era enlloc!...
Van pensar que potser havia tornat al
Castell de Burriac on la van trobar. La família no vivia massa lluny del
Castell, així que van anar corrent.
I allà la van trobar, a punt d’entrar a
l’habitació secreta de la torre del Castell, sort que la nena la va agafar
perquè no entrés. La nena petita que es deia Noa, tenia curiositat per saber que hi havia a
l’altre costat de la porta, així que va obrir la porta amb la
Sofia, perquè sola no s’atrevia.
Quan
van entrar hi havia moltes
portes. A cada porta hi havia un
dibuix d’un mandala.
Van entrar on hi havia un mandala que era el món de les fades que volaven amb varetes i corona. Quan van entrar, la
gateta Sofia es va convertir en una
humana, i la Noa en fada. En aquell món, les van ensenyar a volar, a com es
comporta una fada, a menjar i beure molt polides, ja que les fades eren molt
delicades. Els hi va encantar!
Després
van anar al món dels
gats. Van passar per la porta del mandala amb dibuix de gat . La Noa que
era nena humana es va transformar en una gateta, no sabia que havia passat, s’havia convertit en una gateta per art de màgia. La Sofia i la
Noa ara eren dues gatetes.
La Sofia li va ensenyar a la Noa com
s’havia de comportar. Li va ensenyar a llepar-se per netejar-se, a córrer a
quatre potes, a enfilar-se utilitzant les ungles, etc. S’ho van passar molt bé.
Quan van sortir, van veure una altra
porta amb una escombra màgica, era el món
de les bruixes.
Van voler entrar, encara que els hi
feia una mica de por.
Quan eren dins, van veure que eren
malcriades, horribles i egoistes. Era un món fosc i humit, feia olor de pet
fastigós.
Quan les bruixes les van veure es van
posar totes vermelles molt enfadades, no els hi agradava que ningú les visités
i per això les van posar a la presó de la reina de les bruixes, la Noa i la
Sofia estaven plorant desesperades, ja no sabien que fer.
Llavors van veure passejar per davant
seu una bruixa però no era una bruixa de veritat, era la Sara, la seva amiga
fada que s’havia disfressat de bruixa per poder entrar a salvar-les de la
presó. Amb la seva vareta màgica va obrir la porta de la presó, i es van disfressar
de bruixes. La Sara va fer aparèixer tres escombres, una per cadascuna i van
començar a volar dissimuladament. Van sortir volant del món de les bruixes. Aquella
aventura que havien passat no els hi havia agradat gens ni mica.
Quan van sortir de l’habitació secreta
de la torre del Castell de Burriac, van explicar a la família l’aventura que
havien passat, i els pares van dir que el món de les bruixes el tancarien per
sempre mes, per això la porta de la torre sempre està tancada.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat
aquesta aventura s’ha acabat.
Jana Fornells
