EN MÀRIUS, L'HELENA I EL VERÍ PETRIFICADOR

Dimecres, 22 d'abril a les 6 de la tarda, us convidem a la presentació del conte infantil:

En Màrius, l’Helena i el verí petrificador.

Una gran aventura a la Cabrera iberoromana

El conte, escrit per Mercè Pujadas Cid i il·lustrat per Ona Carvajal Mata, ha estat publicat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar i coordinat per la Regidoria de Cultura a través de la Biblioteca Ilturo i l'Albert Calls.

En Màrius i l'Helena aproparan els nens i nenes de Cabrera de Mar al ric patrimoni cultural del nostre poble.
La narradora mOn Mas ens delectarà amb la narració del conte i després podrem berenar plegats!

PUNTS DE LLIBRE

Presentarà l’acte Montserrat Reig, regidora de Cultura i el tancarà l’Il·lm. Sr. Alcalde, Jordi Mir i Boix.

ANIMAL!

Aquest dijous, 16 d’abril, inaugurem una EXPOSICIÓ a la Biblioteca Ilturo: ANIMAL!, una mostra literària i fotogràfica que versa sobre animals i té un doble objectiu: per una banda, difondre textos de la literatura popular i tradicional i també de la culta, a través de la mirada fotogràfica de l’artista Tanit Plana i, per l’altra, promoure l’exhibició de l’obra de grans artistes en el marc d’espais poc habituals com les biblioteques. (Producció: Tantàgora)

La mostra que està comissariada per Roser Ros i dissenyada per Magalí Homs, consta de diversos textos literaris sobre animals, una selecció acurada realitzada per la comissaria, on s'hi trobaran representats els animals de pel (el llop), de ploma (àguila), d'escata (tauró), fantàstics (dracs) i amfibis (gripau). L'artista Tanit Plana reinterpreta textos d'autors i populars. Aquesta creadora fuig dels enquadraments tradicionals i busca constantment un punt de vista diferent, ja sigui per la utilització de lents gran angulars o la il·luminació artificial amb flaix. Gran amant de la texturització del color, defuig la saturació i opta per treballar una gamma natural amb volums i gradacions per contribuir al dinamisme de la composició. Ha estat premiada Fotopress 2010 i Photespaña 2012.

LA SÍLVIA ROMERO A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al  
Sílvia Romero i Olea li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?

S.R. La veritat és que la resposta no serà pas gaire original: escric des de sempre. Des de petita. Des que vaig tenir coneixement del fet que unint paraules es podien explicar històries. I cap als dotze anys vaig escriure la meva primera obra (potser hauria de dir “obreta”) teatral.

Per què escrius? Ho fas cada dia?

S.R. Aquesta pregunta me la fan molt sovint: en xerrades literàries, en les presentacions dels meus llibres, en els Clubs de lectura on em conviden quan han llegit alguna de les meves novel·les... I tinc la sensació que cada vegada contesto una cosa diferent... En definitiva escric per comunicar-me, per entendre’m i entendre la vida, allò que passa al meu voltant, per explicar històries i, conseqüentment, per ser llegida. I podríem dir que sí, que ho faig cada dia, però no pas tanta estona com voldria, ni dedicant-me a les temàtiques que m’agradaria tirar endavant. Ben sovint les obligacions són les que marquen la línia d’allò a què puc o no puc dedicar-me.

SÍLVIA ROMERO i OLEA (Barcelona, 1962)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?

S.R. La veritat és que no. Potser com a peculiaritat, més que no pas mania o costum, he de dir que ben sovint escric a mà. L’escriptura a mà m’obliga a adaptar-me a un procés més lent, i això em permet reflexionar i ordenar millor les idees a mesura que avanço en la narració. Però de forma habitual, i crec que no podria ser d’altra manera, escric amb el portàtil al davant i sense cap mania en concret per sentir-me còmoda.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
S.R. Potser no és tant una dificultat sinó un pas que jo considero importantíssim i al qual hi dedico molt de temps: decidir. És a dir i per citar un exemple: en començar a escriure una novel·la, malgrat pugui tenir molt clara la temàtica i la línia argumental, malgrat els personatges ja hagin pres cos i visquin en paral·lel a la meva pròpia vida, la decisió del “com” explicar-ho és vital, per a mi. Decidir el punt de vista narratiu, decidir la veu... Tots aquests són els elements que després faran avançar la història cap a una o altra banda, els que em permetran no “explicar” sinó “mostrar”.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?

S.R.   Sí que giren al voltant d’uns temes però no són uns temes concrets i tancats. De forma habitual les meves novel·les responen a unes reflexions, i aquestes, per la seva banda, responen a uns inputs que jo he rebut en el meu dia a dia i que m’han demanat aturar-me a pensar-hi. Per tant he parlat de l’engany i la traïció; de la cerca de la pròpia identitat; de l’ambició i l’afany de triomfar; de la incomunicació entre les persones; de la injustícia i la venjança; de la força i el poder de la paraula; del valor dels llibres i la cultura; de la violència de gènere... Algun d’aquests temes són més constants i recurrents. D’altres només apareixen en alguna de les novel·les com a eix central de la història.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
S.R. Sempre. Per a mi és vital tenir una estructura ferma i construïda analíticament, des d’un plantejament tècnic i literari, abans de llençar-me a crear, a escriure.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

S.R. Podríem dir que les dues coses alhora. Com he comentat abans, l’estructura narrativa la treballo a bastament abans de començar a escriure. És a dir, que no només em sé la història, tot el que passarà, tot el que faran els meus personatges capítol a capítol, sinó que també conec perfectament quin serà el final. Però de vegades la relació entre l’estructura narrativa i la posterior escriptura creativa presenta certes oscil·lacions, i això obliga a tirar enrere, retocar la història per fer-la creïble, coherent. Però sempre tenint clar que sóc jo qui guia la narració i no pas a l’inrevés.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
S.R. Aquesta és una altra de les preguntes que sempre responc de forma diferent perquè em resulta molt difícil acotar totes les meves referències només en tres noms. Però podria dir, com a autors que han marcat un abans i un després en la meva vida, William Shakespeare i Mercè Rodoreda. I com a obra de referència Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Com podeu veure, tots ben diferents.

Estàs treballant en algun projecte literari?

S.R.  Precisament aquest mes de febrer vaig acabar de revisar l’última novel·la que he escrit. I just aquests dies estic començant a treballar l’estructura del que, espero, es convertirà en la propera novel·la. Però aquesta tasca encara està molt a les beceroles.  

Un consell per aquells que vulguin escriure.
S.R. Que no vulguin córrer. L’escriptura és com la cuina: cada fase necessita el seu temps de cocció. Si en alguna vols anar més ràpid del compte hi ha el perill que el resultat final no sigui el previst. Per tant: temps, dedicació, esforç, i paciència.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?

S.R. Millor que no l’obriu: és un galimaties de papers, blocs, apunts, anotacions...

Moltes gràcies, SÍLVIA!