Des de la Biblioteca Ilturo, i des de la més sincera humilitat, volem aprofundir en el fet creatiu d’escriure. Volem saber què mou als nostres escriptors contemporanis a asseure’s davant l’ordinador i escriure. Volem entendre per què trien la soledat que comporta el fet creatiu per omplir les hores del seu dia. Volem conèixer si per ells escriure és quelcom imprescindible, si no poden deslligar la literatura de la seva vida...
Així doncs, continuem en aquest camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...
Després del Toni Sala, hem pogut conversar amb el VICENÇ PAGÈS.
Ens acompanyes?...
Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
V.P. Vaig començar a escriure a l’escola. En
castellà, que era l’única llengua que m’hi havien ensenyat.
Per què escrius? Ho fas cada dia?
V.P. M’han
fet sovint aquesta pregunta, i em produeix la mateixa estranyesa que si em
preguntessin per què parlo. No tinc una resposta clara, però no em sé imaginar
sense escriure. En altres paraules, no va ser el resultat d’una decisió, sinó
un acte espontani.
No escric cada dia, però cada dia penso en coses per
escriure.
Tens alguna mania o costum a l’hora d’escriure?
V.P. Manies,
no. Miro de fer-ho al matí, o si més no de dia, que és quan tinc el cap més
clar. He desaprès a escriure sense ordinador.
Quina és la principal dificultat que et trobes quan
escrius?
V.P. La
principal dificultat és trobar temps per escriure. Després, silenci i
concentració. I, finalment, que quan es donin aquestes circumstàncies em vingui
de gust, que no és pas sempre.
Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns
temes? Quins?
V.P. Escrivim
sobre el que ens interessa o obsessiona en cada moment, que pot variar al llarg
dels anys però sense sortir d’uns temes limitats: l’amor, la mort, la família,
les aparences....
Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
V.P. Normalment
espero que hi hagi unes quantes pàgines escrites abans de pensar com
organitzar-ho. Em va bé disposar d’un esquema, però després no m’obligo a
seguir-lo.
Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a
escriure?
V.P. Sé
més o menys com acabarà, però sempre hi ha sorpreses. Si no n’hi ha, malament.
Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva
biografia.
V.P. Charles Baudelaire,
Julio Cortázar, David Foster Wallace
Estàs treballant en algun projecte literari?
V.P. Sí:
una novel•la.
Un consell
per aquells que vulguin escriure.
V.P. Un,
que llegeixin. Dos, que no escriguin el que creuen que toca, sinó el que
necessiten escriure. I, tres, que no tinguin gaires expectatives: ni d’agradar,
ni de publicar, ni de guanyar-s’hi la vida.
Moltes gràcies, Vicenç!
