dilluns, 12 d’octubre de 2020

IX PREMI LITERARI ANTON ISERN (CATEGORIA INDIVIDUAL A)

1r premi: 


EN GON I EN MARCOS

Hi havia una vegada a Cabrera un gos que es deia Gon. Era marró i blanc. Era la mascota d’un nen que es deia Marcos. Ell tenia 10 anys i era alt i prim i també molt amable. En Marcos i en Gon vivien a cal Conde.

Un dia d’hivern, en Gon va agafar el coronaviurs. En Marcos no li va fer cas. Cada dia anava empitjorant. Quan va acabar el cap de setmana, va veure que estava patint.

De camí cap a l’escola Sant Feliu, en Marcos va pensar:

-Ho haig de solucionar! És el meu gos i l’estimo. Ja ho tinc! Quan marxi aniré directe al veterinari. -

Però el veterinari li va dir que no sabia fer-ho i se’n va anar. En Marcos no sabia a on anar per a solucionar el problema. Llavors, va marxar a casa tot preocupat pel Gon.

En Marcos estava pensant com s’ho faria. Al final, es va adormir. Al dia següent, quan va veure a en Gon, es va posar a buscar informació però, no hi havia res interessant.

En Marcos va pensar que hi havia una solució: anar al mag de Cabrera que es deia Nico i que vivia al bosc de Moncabrer.

Tot decidit va anar a veure el mag i li va explicar la malaltia d’en Gon. En Nico li va donar un got amb líquid vermell i li va dir que en Gon s’ho havia de prendre durant dos dies. Aquesta solució no va funcionar.

Va anar a veure un inventor boig que vivia al costat del mag. Portava una bata de color blanc, els seus cabells eren dels colors de l’arc de Sant Matí i portava unes ulleres de cors. Li va donar un suc de llimona amb cua de llangardaix i li va dir que ho havia de prendre durant un mes.

Finalment, es va curar.

Vet aquí un gat vet aquí un gos el conte ja s’ha fos.

Sofia Codina Escoda



2n premi: 

EN BIEL, LA CLARA I EL TRESOR CABRERENC

Hi havia una vegada dos germans que es deien Biel i Clara, en Biel té nou anys és valent i llest, i la Clara té vuit anys, és alegre i sempre té idees.

Un dia anaven caminant i van topar amb una persona gran que els va dir:

-     Per aquí a Cabrera hi ha un tresor amagat, una clau i quatre pistes.

Ells dos alhora van dir:

-     Clar que el buscarem posem fil a l’agulla.

Primer van anar a Cal Conde i es van trobar un nen.

En Biel li va preguntar:

-     Com et dius?

-     Hola em dic Jan com us dieu?

-     Jo Biel.

-I jo Clara

Li van explicar tot i en Jan es va apuntar a l'aventura, ja que ell ja tenia una part del mapa.

Van anar a Ca L'Arnau (les ruines).

En Biel i la Clara van anar per dins mentre en Jan buscava per fora. La Clara es va trobar la clau. Només quedava el tresor!

-     Ara cap a l'església. Diu la Clara.

I així va ser, van pujar fins l’església i en Jan va dir:

-       Camina que caminaràs, primer hem de buscar a l'orgue i sobretot mirar bé pels tubs!, i quina va ser la sorpresa que en un dels tubs més petits van trobar un quart del mapa. I Ja tenien la meitat!

Tot seguit van anar a L'Ajuntament però no van trobar res.

-     On podriem mirar?

Va dir la Clara.

Ja ho sé, podriem mirar a l'escola Parroquial Sant Feliu, va dir en Jan.

Doncs anem cap allà! Va dir en Biel.

Van aprofitar el dia que hi havia portes obertes i primer van entrar a les monges que és de P3 fins a 2 de primària. I a la classe de P4 van trobar un altre tros del mapa.

Anem cap al Castell de Burriac, va dir en Biel.

Van trobar el tresor i li van portar a la persona gran que els hi havia explicat la llegenda.

Per celebrar la descoberta van fer una gran celebració on hi havia molt de menjar. I van marxar cap a casa molt contents.

Catacric - catacrac conte acabat.


Jofre Castañé Ramon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada