1r premi:
Hi havia una vegada
a Cabrera un gos que es deia Gon. Era marró i blanc. Era la mascota d’un nen
que es deia Marcos. Ell tenia 10 anys i era alt i prim i també molt amable. En
Marcos i en Gon vivien a cal Conde.
Un dia d’hivern, en
Gon va agafar el coronaviurs. En Marcos no li va fer cas. Cada dia anava
empitjorant. Quan va acabar el cap de setmana, va veure que estava patint.
De camí cap a
l’escola Sant Feliu, en Marcos va pensar:
-Ho haig de
solucionar! És el meu gos i l’estimo. Ja ho tinc! Quan marxi aniré directe al
veterinari. -
Però
el veterinari li va dir que no sabia fer-ho i se’n va anar. En Marcos no sabia
a on anar per a solucionar el problema. Llavors, va marxar a casa tot preocupat
pel Gon.
En Marcos estava
pensant com s’ho faria. Al final, es va adormir. Al dia següent, quan va veure
a en Gon, es va posar a buscar informació però, no hi havia res interessant.
En
Marcos va pensar que hi havia una solució: anar al mag de Cabrera que es deia
Nico i que vivia al bosc de Moncabrer.
Tot
decidit va anar a veure el mag i li va explicar la malaltia d’en Gon. En Nico
li va donar un got amb líquid vermell i li va dir que en Gon s’ho havia de
prendre durant dos dies. Aquesta solució no va funcionar.
Va anar a veure un
inventor boig que vivia al costat del mag. Portava una bata de color blanc, els
seus cabells eren dels colors de l’arc de Sant Matí i portava unes ulleres de
cors. Li va donar un suc de llimona amb cua de llangardaix i li va dir que ho
havia de prendre durant un mes.
Finalment, es va
curar.
Vet aquí un gat vet aquí un gos el conte ja s’ha fos.
Hi
havia una vegada dos germans que es deien Biel i Clara, en Biel té nou anys és
valent i llest, i la Clara té vuit anys, és alegre i sempre té idees.
Un dia
anaven caminant i van topar amb una persona gran que els va dir:
-
Per aquí a
Cabrera hi ha un tresor amagat, una clau i quatre pistes.
Ells
dos alhora van dir:
-
Clar que el
buscarem posem fil a l’agulla.
Primer
van anar a Cal Conde i es van trobar un nen.
En
Biel li va preguntar:
-
Com et dius?
-
Hola em dic Jan
com us dieu?
-
Jo Biel.
-I jo
Clara
Li van
explicar tot i en Jan es va apuntar a l'aventura, ja que ell ja tenia una part
del mapa.
Van
anar a Ca L'Arnau (les ruines).
En
Biel i la Clara van anar per dins mentre en Jan buscava per fora. La Clara es
va trobar la clau. Només quedava el tresor!
-
Ara cap a
l'església. Diu la Clara.
I així
va ser, van pujar fins l’església i en Jan va dir:
-
Camina que
caminaràs, primer hem de buscar a l'orgue i sobretot mirar bé pels tubs!, i
quina va ser la sorpresa que en un dels tubs més petits van trobar un quart del
mapa. I Ja tenien la meitat!
Tot
seguit van anar a L'Ajuntament però no van trobar res.
-
On podriem
mirar?
Va dir
la Clara.
Ja ho
sé, podriem mirar a l'escola Parroquial Sant Feliu, va dir en Jan.
Doncs
anem cap allà! Va dir en Biel.
Van
aprofitar el dia que hi havia portes obertes i primer van entrar a les monges
que és de P3 fins a 2 de primària. I a la classe de P4 van trobar un altre tros
del mapa.
Anem
cap al Castell de Burriac, va dir en Biel.
Van
trobar el tresor i li van portar a la persona gran que els hi havia explicat la
llegenda.
Per
celebrar la descoberta van fer una gran celebració on hi havia molt de menjar.
I van marxar cap a casa molt contents.
Catacric
- catacrac conte acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada