dilluns, 22 de juliol de 2019

VIII PREMI ANTON ISERN (CATEGORIA INDIVIDUAL A)

Aquí teniu els contes premiats en el VIII Premi Literari Anton Isern en la categoria 
Individual A.

Segur que us agradaran tan com a nosaltres!



1er Premi: 


LA FIRA DE CABRERA OBLIDADA

Hi havia una vegada una nena que es deia Aina, li agradava molt anar a les fires, sobretot a la de Cabrera. I és perquè la fira de Cabrera només obre un dia a l’any, i com que només obren aquell dia, durant tot l’any la van preparant perquè aquell dia sigui molt especial. Aquella fira és molt gran i molt bonica, l’Aina cada any i va.
Però un any la fira va deixar de funcionar ja que cada any la fira era més petita i la gent no volia treballar allà, i cada any anava menys gent, poc a poc la gent es va oblidar de la fira.
L’Aina molt trista se’n va anar a passejar i en una botiga va veure l’aparador. Va entrar a la botiga i era una botiga de música, estava plena d’instruments, però a l’Aina només li va agradar un, el violí i se’l va comprar.
Durant tot l’any va aprendre a tocar el violí i ho feia molt bé. El següent any va dir que volia tocar a la fira i la van deixar, ho van fer tan bé que la fira estava plena i va fira va tornar a funcionar com sempre. L’Aina estava molt contenta i la nena va seguir anant a la fira cada any a tocar el violí.



Anna Bosch


2n Premi: 

EL LLAPIS MÀGIC DE CABRERA DE MAR


Hi havia una vegada un llapis que era màgic, que feia que tot el que dibuixaves es feia realitat.
Podia fer de tot, des de una flora, un arbre o, fins i tot, un llibre. Tothom el volia però costava molts diners i també era molt difícil de trobar perquè no es venia a les botigues. Només n’hi havia un i quasi ningú sabia on estava. La gent deia que estava guardat en un castell. Pot ser era el Castell de Burriac i nosaltres els de Cabrera no ho sabíem.
Una nit un senyor bastant dolent el va robar i ho va veure un altre senyor com l’agafava i fugia. El senyor va pensar que fer, si perseguir-ho o trucar a la Policia i al final va trucar a la Policia. Quan va arribar la Policia i el senyor va explicar el que havia vist van començar a buscar i, de sobte , van trobar unes petjades. Les van seguir i quan van acabar en una cantonada d’un carrer molt petit van veure una carta.
No sabien que fer, si obrir-la o no però al final la van obrir i van veure una nota que deia:
“Estimats creadors d’aquest llapis; Ho he agafat per fer unes còpies. Només ho tindré durant dos mesos i després el tornaré a deixar al mateix lloc”
Quan van passar els dos mesos cada dia anaven a mirar si l’havien tornat i no el trobaven. Va passar molt de temps i cada dia un Policia anava a veure si estava.
No va aparèixer. La gent de Cabrera estava molt preocupada perquè amb el llapis també es podien dibuixar coses dolentes.
La gent va anar als pobles del costat per veure si el trobaven i una persona el va trobar a Vilassar de Mar. Va trucar ales Policies de Cabrera perquè vinguessin a comprovar si era els llapis de Cabrera.
Van decidir entre tot el poble que aquell llapis seria pel senyor que l’havia trobat.
La Policia va seguir buscant al lladre i la gent de Cabrera cada dia estava més contenta perquè aquell senyor només dibuixava coses boniques.



Hugo Rull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada