Aquí teniu els contes premiats en el VIII Premi Literari Anton Isern en la categoria
Individual A.
Segur que us agradaran tan com a nosaltres!
1er Premi:
LA FIRA DE CABRERA OBLIDADA
Hi havia una vegada
una nena que es deia Aina, li agradava molt anar a les fires, sobretot a la de
Cabrera. I és perquè la fira de Cabrera només obre un dia a l’any, i com que
només obren aquell dia, durant tot l’any la van preparant perquè aquell dia sigui
molt especial. Aquella fira és molt gran i molt bonica, l’Aina cada any i va.
Però un any la fira
va deixar de funcionar ja que cada any la fira era més petita i la gent no
volia treballar allà, i cada any anava menys gent, poc a poc la gent es va
oblidar de la fira.
L’Aina molt trista
se’n va anar a passejar i en una botiga va veure l’aparador. Va entrar a la
botiga i era una botiga de música, estava plena d’instruments, però a l’Aina
només li va agradar un, el violí i se’l va comprar.
Durant tot l’any va
aprendre a tocar el violí i ho feia molt bé. El següent any va dir que volia
tocar a la fira i la van deixar, ho van fer tan bé que la fira estava plena i
va fira va tornar a funcionar com sempre. L’Aina estava molt contenta i la nena
va seguir anant a la fira cada any a tocar el violí.
Anna Bosch
2n Premi:
EL LLAPIS MÀGIC DE CABRERA DE MAR
Hi havia una vegada
un llapis que era màgic, que feia que tot el que dibuixaves es feia realitat.
Podia fer de tot,
des de una flora, un arbre o, fins i tot, un llibre. Tothom el volia però
costava molts diners i també era molt difícil de trobar perquè no es venia a
les botigues. Només n’hi havia un i quasi ningú sabia on estava. La gent deia
que estava guardat en un castell. Pot ser era el Castell de Burriac i nosaltres
els de Cabrera no ho sabíem.
Una nit un senyor
bastant dolent el va robar i ho va veure un altre senyor com l’agafava i fugia.
El senyor va pensar que fer, si perseguir-ho o trucar a la Policia i al final
va trucar a la Policia. Quan va arribar la Policia i el senyor va explicar el
que havia vist van començar a buscar i, de sobte , van trobar unes petjades.
Les van seguir i quan van acabar en una cantonada d’un carrer molt petit van
veure una carta.
No sabien que fer,
si obrir-la o no però al final la van obrir i van veure una nota que deia:
“Estimats creadors
d’aquest llapis; Ho he agafat per fer unes còpies. Només ho tindré durant dos
mesos i després el tornaré a deixar al mateix lloc”
Quan van passar els
dos mesos cada dia anaven a mirar si l’havien tornat i no el trobaven. Va
passar molt de temps i cada dia un Policia anava a veure si estava.
No va aparèixer. La
gent de Cabrera estava molt preocupada perquè amb el llapis també es podien
dibuixar coses dolentes.
La gent va anar als
pobles del costat per veure si el trobaven i una persona el va trobar a
Vilassar de Mar. Va trucar ales Policies de Cabrera perquè vinguessin a
comprovar si era els llapis de Cabrera.
Van decidir entre
tot el poble que aquell llapis seria pel senyor que l’havia trobat.
La Policia va
seguir buscant al lladre i la gent de Cabrera cada dia estava més contenta
perquè aquell senyor només dibuixava coses boniques.
Hugo Rull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada