dimarts, 20 de febrer de 2018

PREMI LITERARI ANTON ISERN

Anton Isern i Arnau (Alcover, Alt Camp, 1883 – Cabrera de Mar, 1906).

Fill de pagesos tarragonins, l’Anton Isern mostrà ja de ben jove una gran inquietud per la poesia; 
així fou com, amb només quinze anys, entrà a formar part d’un grup d’intel·lectuals de Reus que escrivien d’acord amb l’estètica del modernisme literari català.
En aquest ambient, aquell jove pagès amb pocs coneixements literaris que escrivia versos, era conegut com “el poeta pagès”, “el poeta camperol” o “el poeta salvatge”.
La seva inquietud per la poesia el va allunyar de la seva terra natal per anar a Barcelona, on va fer contactes amb el món cultural, i amistat amb escriptors i poetes.
Sentiments de l’any 1899 és un recull de poesies breus i pessimistes, mentre que Esplets d’ànima jove, de l’any 1903, és un cant al vitalisme. Malgrat l’alegria que es desprèn d’aquesta darrere obra, escrita després de passar una temporada a Barcelona, els constants fracassos van fer que marxés cap a França.
De tornada a Catalunya, va treballar de mosso a la masia de Can Olla, a Premià de Dalt, i també de director en el bar de cantaires de Premià de Mar.
Amb el temps, i després d’un breu període de glòria, l’Anton Isern va anar perdent la seva vitalitat i la il·lusióque el caracteritzaven, i es va anar allunyant també dels seus amics.
El dia 3 de juliol de 1906, va morir al Castell de Burriac, el cim que presideix el poble de Cabrera de Mar, llavors anomenat Cabrera de Mataró.
La seva persona queda definida en aquests versos escrits per ell:

“A la mà tinc una ploma
i al cervell un pensament
dins de l’ànima tristesa
i en el cor el sentiment.”

ISERN, Anton. Mon Llibre. En Obra Literària.
Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs, 1984, p. 15.



Vols llegir els CONTES GUANYADORS dels darrers certàmens?

Aquí trobaràs les BASES de la convocatoria del 2018!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada