dilluns, 14 de novembre de 2016

PEP BRAS A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al  
Pep Bras i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Voleu saber què hi hem trobat?


Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
D’una manera indirecta quan la meva iaia Sion em va regalar el primer llibre que em va atrapar, Les mil i una nits, i vaig sentir el plaer que proporciona fugir de la realitat a través de la lectura, és a dir, de l’escriptura. Després va venir el concurs de contes de la Coca-cola, els poemes de l’adolescència i, sobretot, una figura molt important: en Valerià Pujol. Va ser el meu professor de literatura, i la persona que llegia els meus poemes, feia veure que eren bons i em va introduir en el món literari i en aquella colla de sonats de l’època que ens fèiem dir La font del cargol.

Per què escrius? Ho fas cada dia?
Quan no escric estic de mal humor; tinc ansietat, problemes d’autoestima; la vida em sembla avorrida i em costa llevar-me per manca de motivació. Crec que d’això se n’aprofiten els tres o quatre que fan negoci amb la literatura: de la necessitat fisiològica i psicològica d’escriure que tenim els escriptors. Saben que necessitem fer-ho per sentir-nos millor i, per això, ens paguen aquests percentatges ridículs. I gràcies que no ens obliguen a pagar o a rentar-los els cotxarros, perquè continuaríem escrivint igual. I sí: escric cada dia. Em llevo a les quatre de la matinada i escric fins a quarts de vuit, de dilluns a dissabte. La resta del dia, si puc, també. Però normalment l’he de dedicar a escriure guions per guanyar-me la vida.

PEP BRAS (Premià de Mar, 1962)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Llegir en veu alta la darrera pàgina que he escrit el dia abans. M’ajuda a agafar el to, la “veu” del relat. Des de La niña que hacía hablar a las muñecas, a més, he adoptat el costum de llegir cada capítol que acabo a la meva dona, la Nana. A part de tenir el privilegi de viure en directe com reacciona davant del meu text una primera lectora, és una manera d’incentivar-me, de sentir que estic fent una novel·la “per fascicles”, a l’estil de Dickens. M’agrada molt la sensació. I la Nana, de moment, no es queixa.


Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
El temps. M’agradaria disposar de les vint-i-quatre hores al dia, els 365 dies de l’any, per poder donar voltes i més voltes a un argument, a una frase, a una paraula. Per poder polir i polir i polir fins quedar plenament satisfet de l’obra que estic fent. Haver d’escriure tres o quatre hores diàries, parar i dedicar-me a escriure però amb un altre estil (el dels guions) em complica molt la feina. Però vaja: cal pagar la hipoteca.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
Per dir-ne només tres, l’amor, la mort i la memòria. Però, paral·lel a aquests, hi ha un objectiu prioritari com a escriptor, que és que cada llibre sigui diferent. Això no és gens senzill. Quan algú escriu li costa molt trobar una veu pròpia i, un cop ho aconsegueix, el més còmode és conservar-la en el llibre següent, i en l’altre, i l’altre. No tan sols és el més còmode per a ell: també ho és per als lectors, que saben el que llegiran; i per als crítics, que confirmen el que pensaven d’aquell autor. En aquest sentit, jo vaig en direcció contrària. Quan als vint-i-quatre anys vaig guanyar el premi La Sonrisa Vertical, totes les editorials em demanaven un altre llibre de literatura eròtica. I jo vaig tirar per un camí radicalment diferent. Perquè no escric per fer-me famós, sinó per sorprendre’m a mi mateix amb el que escric. Si llegiu les meves dues últimes novel·les, La vida en siete minutos i La niña que hacía hablar a las muñecas, no semblen escrites per la mateixa persona. Podríem dir que adapto la forma a les històries que he d’explicar. I aquest esperit camaleònic, en certa manera, també és un tema que forma part del meu món literari. 

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
Els primers llibres era un escriptor de brúixola. Tenia una idea, m’asseia davant la màquina d’escriure i em llançava a la piscina. Ara ja fa molts anys que necessito tenir molt clar tot el mapa del relat. Això no vol dir que els personatges no em sorprenguin constantment. Els personatges neixen ensinistrats per intentar sorprendre l’autor. L’avantatge de partir d’un bon mapa és que els pots deixar que passegin lliurement una estona i, quan decideixes que ja n’hi ha prou, obligar-los a tornar al camí. Sense mapa, corres el risc d’abocar-te al caos.



Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
Per diversos motius, H.P. Lovecraft, John Irving i García Márquez.

Estàs treballant en algun projecte literari?
Des de fa un parell d’anys escric una doble novel·la, dos llibres en un, amb personatges que passen de l’un a l’altre i estils totalment diferents. Es titula El dragón y la ciudad de las bombas i, d’una banda, serà la preqüela de La niña que hacía hablar a las muñecas  (acabarà quan el meu besavi, en Joan Bras, puja al vaixell que naufraga a l’inici de La niña) i, de l’altra, és una història que mescla la follia amorosa amb el gènere fantàstic...amb Gaudí de protagonista.   

Moltes gràcies, PEP!!!

dimecres, 2 de novembre de 2016

AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE

Divendres, 4  i 18 de novembre, de 10 a 13 h
TALLER
COM EXPLICAR CONTES!, a càrrec d'Ada Cusidó.

Adreçat a pares i mares, professors i altres professionals que vulguin adquirir eines i desenvolupar habilitats o altres recursos narratius per explicar contes infantils.
El taller constisteix en dues sessions de tres hores.
Cal inscripció prèvia
Places limitades




Dilluns, 7 de novembre, a les 7 de la tarda
CLUB DE LECTURA
Un hoi del nostre temps, de Mikhaïl Lérmontov
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.





Dijous, 10 de novembre, a les 7 de la tarda
TROBADA CLUBS DE LECTURA DEL MARESME
Sortida al Teatre Monumental de Mataró amb motiu de la Trobada anual de Clubs de Lectura del Maresme, que aquest any té com a convidat especial a l'escriptor Rafel Nadal.
Activitat gratuïta amb servei de transport inclòs.


Organitza: Gerència de Servei de Biblioteques
Cal inscripció prèvia





Dimarts, 15 de novembre, a les 6 de la tarda
L'HORA DEL CONTE
Contes de veritats, mentides i bromes. A càrrec de Núria Clemares.
Les bromes poden fer riure i les mentides poden fer enfadar. En aquests contes hi trobarem un munt d'animals trapelles que fent bromes es posen en bons embolics. Les mentides no ens agraden a ningú, però i les bromes? T'agraden?