dilluns, 9 de maig de 2016

CONTES GUANYADORS CATEGORIA B

Ja podeu gaudir de la lectura dels contes guanyadors en la Categoria B (de 9 a 11 anys) del V Premi Literari ANTON ISERN!
Esperem que us agradin.

1er Premi
RERE UNS 3.000 ANYS!!!

Fa uns quants dies parlant d‘història a l’escola, vaig pensar que la meva amiga Blanca i jo podríem fer un viatge al passat amb la màquina del temps que tenen al museu del poble, i quan tornéssim al present, redactaríem un conte de què haguéssim viscut.
Un diumenge dia 19 de febrer, la Blanca i jo vam decidir que aquell era el dia perfecte per anar al passat. Vàrem anar al museu i li preguntarem a la secretària si podíem utilitzar la màquina del temps per un treball de l’escola.
L’encarregat de la màquina la va engegar, amb nosaltres a dins, i va començar a retrocedir en el temps fins que ens va enviar 3.000 anys enrere!!
Un cop que la màquina es va aturar vàrem veure que el museu d‘història no hi era, no existia!
Vam aterrar en un turó que tenia un castell. Ens el vam mirar de reüll i vam dir totes dues a la vegada...-És el castell de BURRIAC!!
Totes dos en mirar a baix vàrem veure que tot Cabrera de Mar era u poble iber. Tenia un temple on s‘adorava a la deessa Naja, que era la deessa de les flors i plantes. També hi havia un temple on s’adorava a Asle deessa del fred.
Les cases estaven construïdes amb fang i el sostre era de fulles. Eren cases molt senzilles i petites. Els carrers eren petits, estrets i no estaven asfaltats. Com que havia plogut era molt difícil de caminar, perquè els carrers estaven plens de fang.
Al poble, vam conèixer a un senyor que es deia Cleonar i li vam preguntar si ens podia ensenyar el seu poble. En Cleonar era el cap del poble; vindria a ser com un alcalde, era el que més manava. En Cleonar, ens va explicar que tenia una dona i 12 fills.
Vàrem estar molta estona donant voltes per aquell poble que ens era desconegut. Res estava al seu lloc; ni biblioteca ni pizzeria ni Can Rodón. Res de res, el poble no tenia res a veure amb la Cabrera que nosaltres coneixíem.
De sobte ens adonarem que s’havia fet tard i havíem de tornar a la màquina si volíem arribar a temps per anar a casa a sopar; ens vam acomiadar del Cleonar, de la seva dona i els 12 fills i ràpidament vam pujar a la màquina del temps.
El dia següent vam anar a l‘escola i vàrem decorar la classe amb les restes arqueològiques que vàrem agafar de la visita. Per cert a la redacció vàrem treure un excel·lent. (XXXXX QUE TOT QUEDI EN SECRET!!!)
Elsa Company

2n Premi
L’ESTRELLA


A Cabrera de Mar cada nit hi havia una estrella que sempre mirava cap a baix .
Un dia un avió va passar sobre d’ella i va caure al poble. Una nena que es deia Abril la va veure i la va intentar agafar amb molt de compte pensant que era un objecte molt delicat. L‘estrella era petita i molt brillant.
L’Abril era rossa, baixeta, molt simpàtica i alegre i li agradaven les coses  boniques i brillants que li recordaven a les seves arracades preferides.
L’Abril la va portar a casa seva.
La va amagar dins de la butxaca fins que va arribar a la seva habitació . L’estrella estava molt espantada.
La va calmar ficant-la a la finestra i ensenyant-li les altres estrelles i la lluna al seu costat.
L’estella li va dir:
- Que em puc quedar?
L´Abril li va dir:
- Sí que et pots quedar, però que els meus pares no et vegin perquè si no et faran fora de casa i no et podré cuidar.
L’Abril va agafar un llibre sobre estrelles i va buscar com alimentar a una estrella: amagar-la de les persones grans, alimentar-la de llum solar o d’una espelma i no deixar-la mai sola a casa.
L’Abril estava disposada a cuidar-la amb molta cura.
Al dia següent, l’Abril va posar l’estrella a la motxilla perquè ningú la trobés, però la seva amiga Martina li va notar alguna cosa estranya perquè cada dia marxava a casa amb presses sense dir res. Era molt estrany.
 Una tarda, la Martina la va seguir fins a casa, amb tan mala sort que l’estrella va sortir abans d’arribar i la Martina ho va veure tot.
- És increïble!!! No m’ho puc creure, una estrella i no de mar sinó una estrella del cel!
La Martina li va demanar explicacions i ella li va dir de tot menys que va caure del cel.

Al cap d’una setmana, l’Abril com que passava tant de temps amb l’estrella es va descuidar d’estudiar i va treure un insuficient a matemàtiques i un suficient a català. L’havien castigat!
Estava tan enfadada que es va escapar de casa perquè l’havien renyat per les notes i va decidir anar al bosc, instal·lar-se allà mateix per dormir.
De sobte, va sentir un soroll estrany i va veure una ombra molt estranya que s’acostava a ella. Era una llum molt intensa, va decidir sortir de la tenda de campanya amb la llanterna a la mà i esbrinar-ho...
- Hi ha algú?
- Estrella que fas aquí?
-T’estava buscant, és que em sentia molt sola i tenia por. No hauries de tornar a casa teva?
-Sí. I tu també has de tornar a casa teva, les teves amigues estrelles t’estaran buscant i els teus pares igual.
De cop i volta, dues estrelles van baixar amb una corda i es van endur a l’estrelleta. Eren els seus pares.
L’Abril es va acomiadar de l’estrella i va tornar a casa seva.

Diuen que si acampes al bosc de Cabrera de Mar i veus una llum és perquè una estrella ha caigut del cel o que l’estrella ha tornat per veure la seva vella amiga, l’Abril.


Martina Prat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada