dimarts, 10 de maig de 2016

CONTES GUANYADORS CATEGORIA A

Ja podeu gaudir de la lectura dels contes guanyadors en la Categoria A (de 6 a 8 anys) del V Premi Literari ANTON ISERN!
Esperem que us agradin.

1er Premi

ESTELA


A Cabrera hi havia una nena que es deia Estela. Vivia al Castell de Burriac. Totes les nits baixava al poble i jugava al pati de l’escola, jugava a bàsquet, jugava al sorral i pujava a les cordes.
Una nit al pati de l’escola la van coronar princesa de Cabrera. Ningú no sabia que ella era la princesa del poble i mentre l’estaven coronant un nen de l’escola que es deia Kevin i que estava jugant al pati la va veure. El Kevin també anava a jugar al pati de l’escola a les nits amagat.
A partir d’aquella nit, totes les nits quedaven i anaven a jugar pel poble. El primer dia van anar a jugar a les ruïnes romanes i van jugar a què eren romans i lluitaven amb espases de fusta. La segona nit van anar a jugar a Can Rodon i van prendre una xocolata calenta, i la tercera nit la princesa el va porta a jugar al seu castell.
Van pujar fins a dalt de la torre del castell de Burriac i des d’allà podien veure tot el poble. Van obrir una porta secreta i dintre estava la seva casa, tenia un passadís secret que la portava fins a la platja i podia baixar a banyar-se.
Era una platja màgica on sempre feia calor i vivien molts peixos i sirenes que la venien sempre a visitar i a jugar amb ella. Jugaven a què l’Estela i el Kevin pujaven damunt de les sirenes i li ensenyaven tot el mar mentre els peixos li feien pessigolles als peus. Es tiraven de cap a l’aigua i com era una platja màgica quan sortien no estaven mullats.
Un dia van marxa d’excursió i el Kevin la va portar a visita l’església de Sant Feliu, a l’Estela li va agradar molt l’església perquè no l’havia vist mai per dintre.
Després l’Estela el va porta a veure a uns nens que sempre feien teatre a l’embalat, es deien Grillats i l’Estela i el Kevin es van fer passar per actors de Grillats i llegien els papers dels actors.
Es van disfressar i es reien molt perquè tothom es pensava que eren els actors. Totes les nits s’ho passaven molt bé visitant Cabrera i els pobles del voltant i jugaven i reien molt perquè eren molt bons amics i la seva amistat va durar per sempre més. El secret de la princesa Estela sempre va estar molt ben guardat.                                               
Zaira Nieto

2n Premi
L’AVENTURA DE LA NOA I LA SOFIA A BURRIAC



Un dia passejava una nena amb la seva família pels voltants del Castell de Burriac i van veure una gateta que els hi va semblar molt bufona. A la nena li va fer molta pena perquè estava molt sola.
Van decidir trucar a la protectora d’animals i els hi van deixar adoptar.
La van portar a casa, la van banyar, la van pentinar, li van comprar un rascador on jugava molt. Li van posar el nom de Sofia i li van regalar una xapa de color lila amb el seu nom.
Un dia  quan es van despertar, la gata no hi era. La van buscar per tots els llocs, per l’habitació dels pares, per sota dels llits, pel garatge, etc… no hi era enlloc!...
Van pensar que potser havia tornat al Castell de Burriac on la van trobar. La família no vivia massa lluny del Castell, així que van anar corrent.
I allà la van trobar, a punt d’entrar a l’habitació secreta de la torre del Castell, sort que la nena la va agafar perquè no entrés. La nena petita que es deia Noa,  tenia curiositat per saber que hi havia a l’altre costat de la porta, així que va obrir la porta  amb  la Sofia, perquè sola no s’atrevia.
Quan  van entrar hi havia moltes  portes. A cada porta  hi havia un dibuix d’un mandala.
Van entrar on hi havia un mandala  que era el món de les fades que volaven  amb varetes i corona. Quan van entrar, la gateta Sofia es va convertir  en una humana, i la Noa en fada. En aquell món, les van ensenyar a volar, a com es comporta una fada, a menjar i beure molt polides, ja que les fades eren molt delicades. Els hi va encantar!
Després  van anar al  món  dels  gats. Van passar per la porta del mandala amb dibuix de gat . La Noa que era nena humana es va transformar en una gateta, no sabia que havia  passat, s’havia convertit  en una gateta per art de màgia. La Sofia i la Noa ara eren dues gatetes.
La Sofia li va ensenyar a la Noa com s’havia de comportar. Li va ensenyar a llepar-se per netejar-se, a córrer a quatre potes, a enfilar-se utilitzant les ungles, etc. S’ho van passar molt bé.
Quan van sortir, van veure una altra porta amb una escombra màgica, era el  món de les bruixes.
Van voler entrar, encara que els hi feia una mica de por.
Quan eren dins, van veure que eren malcriades, horribles i egoistes. Era un món fosc i humit, feia olor de pet fastigós.
Quan les bruixes les van veure es van posar totes vermelles molt enfadades, no els hi agradava que ningú les visités i per això les van posar a la presó de la reina de les bruixes, la Noa i la Sofia estaven plorant desesperades, ja no sabien que fer.
Llavors van veure passejar per davant seu una bruixa però no era una bruixa de veritat, era la Sara, la seva amiga fada que s’havia disfressat de bruixa per poder entrar a salvar-les de la presó. Amb la seva vareta màgica va obrir la porta de la presó, i es van disfressar de bruixes. La Sara va fer aparèixer tres escombres, una per cadascuna i van començar a volar dissimuladament. Van sortir volant del món de les bruixes. Aquella aventura que havien passat no els hi havia agradat gens ni mica.
Quan van sortir de l’habitació secreta de la torre del Castell de Burriac, van explicar a la família l’aventura que havien passat, i els pares van dir que el món de les bruixes el tancarien per sempre mes, per això la porta de la torre sempre està tancada.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat aquesta aventura s’ha acabat.

Jana Fornells

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada