divendres, 27 de maig de 2016

L'AGENDA DEL MES DE JUNY

Dijous, 2 de juny, a les 6 de la tarda
LABORATORI DE LECTURA
El calaix de l’artista
L’artista ha obert un calaix i hi ha guardat la llum d’avui. Demà potser hi posarà el paisatge que veu des de la seva habitació. També serà un bon lloc per a les postals d’estiu i els objectes que recull del carrer quan passeja.
**Cal inscripció prèvia



Dilluns, 6 de juny a les 7 de la tarda
CLUB DE LECTURA
Una relación perfecta de William Trevor.
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.




Dissabte, 11 de juny, a les 12 del matí
L’HORA DEL CONTE
El viatge de James, a càrrec de Teatre Aula.
Conte teatralitzat, musical, amb titelles i actors. Adaptació creada per la celebració del centenari del naixement de l'escriptor Roald Dahl, any 2016.


Dimarts, 28 de juny, a les 7 de la tarda
PRESENTACIÓ
Temps de llum, de Sílvia Tarragó.
L’escriptora Sílvia Tarragó ens presentarà la seva novel·la Temps de llum publicada per l’editorial Columna i en castellà El Tiempo de la luz per Umbriel. La presentació anirà a càrrec de Care Santos i Francesc Miralles amb la intervenció de Cabrera és Espectacle i la col·laboració de Grillats.

A més a més...

Cada dijous, de 7 a 8 de la tarda
GRUP DE CONVERSA EN FRANCÈS
Vols practicar francès de la mà d’una persona nativa durant una hora?
Apunta’t a la biblioteca.
**Cal inscripció prèvia
 En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos


Cada divendres a la tarda
LET'S TALK IN ENGLISH! GRUPS DE CONVERSA EN ANGLÈS:
INTERMEDI DE 2/4 DE 7 A 2/4 DE 8 I AVANÇAT DE 2/4 DE 8 A 2/4 DE 9
Vols practicar l’anglès de la mà d’una persona amb un alt nivell de la llengua anglesa? Apunta’t a la biblioteca.
**Cal inscripció prèvia
En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos









diumenge, 22 de maig de 2016

PRÉSTEC A DOMICILI

La Biblioteca Ilturo a partir del mes de maig de 2016 engegarà un nou servei gratuït en col·laboració amb els Serveis Socials de Cabrera de Mar que consistirà en prestar documents a domicili a les persones majors d’edat amb problemes de mobilitat temporal o permanent que no es poden desplaçar fins a la biblioteca, com poden ser malalts crònics, persones en període de convalescència, amb discapacitats físiques o gent gran residents i empadronats al municipi de Cabrera de Mar.


Hi ha dues maneres per demanar informació:
Serveis Socials: trucar per telèfon al 937506288 o enviar un correu electrònic a educadorasocial@cabrerademar.cat.
Biblioteca Ilturo: trucar per telèfon al 937542949 o enviar un correu electrònic a b.cabreram.i@diba.cat.

Esperem que us faci servei!

dimarts, 10 de maig de 2016

CONTES GUANYADORS CATEGORIA A

Ja podeu gaudir de la lectura dels contes guanyadors en la Categoria A (de 6 a 8 anys) del V Premi Literari ANTON ISERN!
Esperem que us agradin.

1er Premi

ESTELA


A Cabrera hi havia una nena que es deia Estela. Vivia al Castell de Burriac. Totes les nits baixava al poble i jugava al pati de l’escola, jugava a bàsquet, jugava al sorral i pujava a les cordes.
Una nit al pati de l’escola la van coronar princesa de Cabrera. Ningú no sabia que ella era la princesa del poble i mentre l’estaven coronant un nen de l’escola que es deia Kevin i que estava jugant al pati la va veure. El Kevin també anava a jugar al pati de l’escola a les nits amagat.
A partir d’aquella nit, totes les nits quedaven i anaven a jugar pel poble. El primer dia van anar a jugar a les ruïnes romanes i van jugar a què eren romans i lluitaven amb espases de fusta. La segona nit van anar a jugar a Can Rodon i van prendre una xocolata calenta, i la tercera nit la princesa el va porta a jugar al seu castell.
Van pujar fins a dalt de la torre del castell de Burriac i des d’allà podien veure tot el poble. Van obrir una porta secreta i dintre estava la seva casa, tenia un passadís secret que la portava fins a la platja i podia baixar a banyar-se.
Era una platja màgica on sempre feia calor i vivien molts peixos i sirenes que la venien sempre a visitar i a jugar amb ella. Jugaven a què l’Estela i el Kevin pujaven damunt de les sirenes i li ensenyaven tot el mar mentre els peixos li feien pessigolles als peus. Es tiraven de cap a l’aigua i com era una platja màgica quan sortien no estaven mullats.
Un dia van marxa d’excursió i el Kevin la va portar a visita l’església de Sant Feliu, a l’Estela li va agradar molt l’església perquè no l’havia vist mai per dintre.
Després l’Estela el va porta a veure a uns nens que sempre feien teatre a l’embalat, es deien Grillats i l’Estela i el Kevin es van fer passar per actors de Grillats i llegien els papers dels actors.
Es van disfressar i es reien molt perquè tothom es pensava que eren els actors. Totes les nits s’ho passaven molt bé visitant Cabrera i els pobles del voltant i jugaven i reien molt perquè eren molt bons amics i la seva amistat va durar per sempre més. El secret de la princesa Estela sempre va estar molt ben guardat.                                               
Zaira Nieto

2n Premi
L’AVENTURA DE LA NOA I LA SOFIA A BURRIAC



Un dia passejava una nena amb la seva família pels voltants del Castell de Burriac i van veure una gateta que els hi va semblar molt bufona. A la nena li va fer molta pena perquè estava molt sola.
Van decidir trucar a la protectora d’animals i els hi van deixar adoptar.
La van portar a casa, la van banyar, la van pentinar, li van comprar un rascador on jugava molt. Li van posar el nom de Sofia i li van regalar una xapa de color lila amb el seu nom.
Un dia  quan es van despertar, la gata no hi era. La van buscar per tots els llocs, per l’habitació dels pares, per sota dels llits, pel garatge, etc… no hi era enlloc!...
Van pensar que potser havia tornat al Castell de Burriac on la van trobar. La família no vivia massa lluny del Castell, així que van anar corrent.
I allà la van trobar, a punt d’entrar a l’habitació secreta de la torre del Castell, sort que la nena la va agafar perquè no entrés. La nena petita que es deia Noa,  tenia curiositat per saber que hi havia a l’altre costat de la porta, així que va obrir la porta  amb  la Sofia, perquè sola no s’atrevia.
Quan  van entrar hi havia moltes  portes. A cada porta  hi havia un dibuix d’un mandala.
Van entrar on hi havia un mandala  que era el món de les fades que volaven  amb varetes i corona. Quan van entrar, la gateta Sofia es va convertir  en una humana, i la Noa en fada. En aquell món, les van ensenyar a volar, a com es comporta una fada, a menjar i beure molt polides, ja que les fades eren molt delicades. Els hi va encantar!
Després  van anar al  món  dels  gats. Van passar per la porta del mandala amb dibuix de gat . La Noa que era nena humana es va transformar en una gateta, no sabia que havia  passat, s’havia convertit  en una gateta per art de màgia. La Sofia i la Noa ara eren dues gatetes.
La Sofia li va ensenyar a la Noa com s’havia de comportar. Li va ensenyar a llepar-se per netejar-se, a córrer a quatre potes, a enfilar-se utilitzant les ungles, etc. S’ho van passar molt bé.
Quan van sortir, van veure una altra porta amb una escombra màgica, era el  món de les bruixes.
Van voler entrar, encara que els hi feia una mica de por.
Quan eren dins, van veure que eren malcriades, horribles i egoistes. Era un món fosc i humit, feia olor de pet fastigós.
Quan les bruixes les van veure es van posar totes vermelles molt enfadades, no els hi agradava que ningú les visités i per això les van posar a la presó de la reina de les bruixes, la Noa i la Sofia estaven plorant desesperades, ja no sabien que fer.
Llavors van veure passejar per davant seu una bruixa però no era una bruixa de veritat, era la Sara, la seva amiga fada que s’havia disfressat de bruixa per poder entrar a salvar-les de la presó. Amb la seva vareta màgica va obrir la porta de la presó, i es van disfressar de bruixes. La Sara va fer aparèixer tres escombres, una per cadascuna i van començar a volar dissimuladament. Van sortir volant del món de les bruixes. Aquella aventura que havien passat no els hi havia agradat gens ni mica.
Quan van sortir de l’habitació secreta de la torre del Castell de Burriac, van explicar a la família l’aventura que havien passat, i els pares van dir que el món de les bruixes el tancarien per sempre mes, per això la porta de la torre sempre està tancada.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat aquesta aventura s’ha acabat.

Jana Fornells

dilluns, 9 de maig de 2016

CONTES GUANYADORS CATEGORIA B

Ja podeu gaudir de la lectura dels contes guanyadors en la Categoria B (de 9 a 11 anys) del V Premi Literari ANTON ISERN!
Esperem que us agradin.

1er Premi
RERE UNS 3.000 ANYS!!!

Fa uns quants dies parlant d‘història a l’escola, vaig pensar que la meva amiga Blanca i jo podríem fer un viatge al passat amb la màquina del temps que tenen al museu del poble, i quan tornéssim al present, redactaríem un conte de què haguéssim viscut.
Un diumenge dia 19 de febrer, la Blanca i jo vam decidir que aquell era el dia perfecte per anar al passat. Vàrem anar al museu i li preguntarem a la secretària si podíem utilitzar la màquina del temps per un treball de l’escola.
L’encarregat de la màquina la va engegar, amb nosaltres a dins, i va començar a retrocedir en el temps fins que ens va enviar 3.000 anys enrere!!
Un cop que la màquina es va aturar vàrem veure que el museu d‘història no hi era, no existia!
Vam aterrar en un turó que tenia un castell. Ens el vam mirar de reüll i vam dir totes dues a la vegada...-És el castell de BURRIAC!!
Totes dos en mirar a baix vàrem veure que tot Cabrera de Mar era u poble iber. Tenia un temple on s‘adorava a la deessa Naja, que era la deessa de les flors i plantes. També hi havia un temple on s’adorava a Asle deessa del fred.
Les cases estaven construïdes amb fang i el sostre era de fulles. Eren cases molt senzilles i petites. Els carrers eren petits, estrets i no estaven asfaltats. Com que havia plogut era molt difícil de caminar, perquè els carrers estaven plens de fang.
Al poble, vam conèixer a un senyor que es deia Cleonar i li vam preguntar si ens podia ensenyar el seu poble. En Cleonar era el cap del poble; vindria a ser com un alcalde, era el que més manava. En Cleonar, ens va explicar que tenia una dona i 12 fills.
Vàrem estar molta estona donant voltes per aquell poble que ens era desconegut. Res estava al seu lloc; ni biblioteca ni pizzeria ni Can Rodón. Res de res, el poble no tenia res a veure amb la Cabrera que nosaltres coneixíem.
De sobte ens adonarem que s’havia fet tard i havíem de tornar a la màquina si volíem arribar a temps per anar a casa a sopar; ens vam acomiadar del Cleonar, de la seva dona i els 12 fills i ràpidament vam pujar a la màquina del temps.
El dia següent vam anar a l‘escola i vàrem decorar la classe amb les restes arqueològiques que vàrem agafar de la visita. Per cert a la redacció vàrem treure un excel·lent. (XXXXX QUE TOT QUEDI EN SECRET!!!)
Elsa Company

2n Premi
L’ESTRELLA


A Cabrera de Mar cada nit hi havia una estrella que sempre mirava cap a baix .
Un dia un avió va passar sobre d’ella i va caure al poble. Una nena que es deia Abril la va veure i la va intentar agafar amb molt de compte pensant que era un objecte molt delicat. L‘estrella era petita i molt brillant.
L’Abril era rossa, baixeta, molt simpàtica i alegre i li agradaven les coses  boniques i brillants que li recordaven a les seves arracades preferides.
L’Abril la va portar a casa seva.
La va amagar dins de la butxaca fins que va arribar a la seva habitació . L’estrella estava molt espantada.
La va calmar ficant-la a la finestra i ensenyant-li les altres estrelles i la lluna al seu costat.
L’estella li va dir:
- Que em puc quedar?
L´Abril li va dir:
- Sí que et pots quedar, però que els meus pares no et vegin perquè si no et faran fora de casa i no et podré cuidar.
L’Abril va agafar un llibre sobre estrelles i va buscar com alimentar a una estrella: amagar-la de les persones grans, alimentar-la de llum solar o d’una espelma i no deixar-la mai sola a casa.
L’Abril estava disposada a cuidar-la amb molta cura.
Al dia següent, l’Abril va posar l’estrella a la motxilla perquè ningú la trobés, però la seva amiga Martina li va notar alguna cosa estranya perquè cada dia marxava a casa amb presses sense dir res. Era molt estrany.
 Una tarda, la Martina la va seguir fins a casa, amb tan mala sort que l’estrella va sortir abans d’arribar i la Martina ho va veure tot.
- És increïble!!! No m’ho puc creure, una estrella i no de mar sinó una estrella del cel!
La Martina li va demanar explicacions i ella li va dir de tot menys que va caure del cel.

Al cap d’una setmana, l’Abril com que passava tant de temps amb l’estrella es va descuidar d’estudiar i va treure un insuficient a matemàtiques i un suficient a català. L’havien castigat!
Estava tan enfadada que es va escapar de casa perquè l’havien renyat per les notes i va decidir anar al bosc, instal·lar-se allà mateix per dormir.
De sobte, va sentir un soroll estrany i va veure una ombra molt estranya que s’acostava a ella. Era una llum molt intensa, va decidir sortir de la tenda de campanya amb la llanterna a la mà i esbrinar-ho...
- Hi ha algú?
- Estrella que fas aquí?
-T’estava buscant, és que em sentia molt sola i tenia por. No hauries de tornar a casa teva?
-Sí. I tu també has de tornar a casa teva, les teves amigues estrelles t’estaran buscant i els teus pares igual.
De cop i volta, dues estrelles van baixar amb una corda i es van endur a l’estrelleta. Eren els seus pares.
L’Abril es va acomiadar de l’estrella i va tornar a casa seva.

Diuen que si acampes al bosc de Cabrera de Mar i veus una llum és perquè una estrella ha caigut del cel o que l’estrella ha tornat per veure la seva vella amiga, l’Abril.


Martina Prat