EN PAU VIDAL A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al  
Pau Vidal i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?

A cinquè d’EBG vaig escriure uns contes molt moralistes i naïfs perquè tenia una escriguera que no sabia què fer-ne. La primera cosa de la qual n’estic orgullós, tot i ser igual d’ingènua, és una peça de teatre que vaig fer a Sisè. Devia tenir onze o dotze anys, i el motiu d’orgull no és el que vaig escriure, que ho recordo molt poc, sinó que els meus companys de classe la van representar. Encara ara m’inflo com un gall de panses quan hi penso.

Per què escrius? Ho fas cada dia?

Escric per guanyar-me la vida. I ho faig cada dia perquè si no no me’l pagarien: em dedico a fer crucigrames, que és una forma d’escriptura molt especial. A les tardes, això sí, em dedico a les altres: novel·les, traduccions, articles per premsa i assaig divulgatiu.

PAU VIDAL (Barcelona, 1967)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Molts, perquè sóc maniàtic de mena. Però no més que a la vida normal.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?

L’ordre, perquè sóc d’escriure a raig, però després endreçar el material és fonamental perquè el lector ho pugui seguir. I aquesta és una feina complexa.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?

Sí, rotundament. Al voltant de la llengua, que és el tema de la meva vida. Per això el prota de les meves novel·les és un filòleg, que es troba fent de detectiu per casualitat. Ell busca mots i sense voler troba morts.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?

Sí, per descomptat. Fer-ho sense seria com si un arquitecte volgués bastir una casa sense plànols. No s’aguantaria dreta.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

No, no, haig de saber com acaba, si no seria un caos. Bé, si més no en el cas de la novel·la negra, que és la que jo faig. Els articles ja són una forma més lliure, i de vegades el final, que ha de ser la conclusió de la tesi, et sorprèn una mica a tu mateix i tot.

En PAU VIDAL al CLUB DE LECTURA de la Biblioteca Ilturo

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.

Jesús Moncada, Mercè Rodoreda i Tomasi di Lampedusa,

Estàs treballant en algun projecte literari?

Ja ho crec. Tinc per començar la tercera novel·la del meu detectiu-filòleg, que al cap està molt embastada però l’haig de passar al paper. I el títol també el tinc, tot i que em permetreu que el mantingui en suspens. La mania de la malastrugança, he he.

Un consell per aquells que vulguin escriure.

Només n’hi ha un de possible: que llegeixin molt i molt i molt. I encara una mica més. L’escriptura hauria de ser una mena de destil·lació: per cada mil pàgines llegides, una d’escrita.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?

Molts projectes abandonats, per múltiples raons. Si cada cosa que se m’acut l’acabés duent a terme les llibreries estarien saturades de pauvidals, i m’hauria avorrit de mi fins jo mateix.

Moltes gràcies, PAU!!!