Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al
Pau Vidal i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...
Vols saber què hi hem trobat?
Pau Vidal i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...
Vols saber què hi hem trobat?
Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
A cinquè d’EBG vaig escriure uns contes molt moralistes i
naïfs perquè tenia una escriguera que no sabia què fer-ne. La primera cosa de
la qual n’estic orgullós, tot i ser igual d’ingènua, és una peça de teatre que
vaig fer a Sisè. Devia tenir onze o dotze anys, i el motiu d’orgull no és el
que vaig escriure, que ho recordo molt poc, sinó que els meus companys de
classe la van representar. Encara ara m’inflo com un gall de panses quan hi
penso.
Per què escrius? Ho fas cada dia?
Escric per guanyar-me la vida. I ho faig cada dia perquè
si no no me’l pagarien: em dedico a fer crucigrames, que és una forma
d’escriptura molt especial. A les tardes, això sí, em dedico a les altres:
novel·les, traduccions, articles per premsa i assaig divulgatiu.
Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Molts, perquè sóc maniàtic de mena. Però no més que a la vida normal.
Molts, perquè sóc maniàtic de mena. Però no més que a la vida normal.
Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
L’ordre, perquè sóc d’escriure a raig, però després
endreçar el material és fonamental perquè el lector ho pugui seguir. I aquesta
és una feina complexa.
Sí, rotundament. Al voltant de la llengua, que és el tema
de la meva vida. Per això el prota de les meves novel·les és un filòleg, que es
troba fent de detectiu per casualitat. Ell busca mots i sense voler troba
morts.
Sí, per descomptat. Fer-ho sense seria com si un
arquitecte volgués bastir una casa sense plànols. No s’aguantaria dreta.
Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
No, no, haig de saber com acaba, si no seria un caos. Bé,
si més no en el cas de la novel·la negra, que és la que jo faig. Els articles
ja són una forma més lliure, i de vegades el final, que ha de ser la conclusió
de la tesi, et sorprèn una mica a tu mateix i tot.
![]() |
En PAU VIDAL al CLUB DE LECTURA de la Biblioteca Ilturo |
Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
Jesús Moncada, Mercè Rodoreda i Tomasi di Lampedusa,
Estàs treballant en algun projecte literari?
Ja ho crec. Tinc per començar la tercera novel·la del meu
detectiu-filòleg, que al cap està molt embastada però l’haig de passar al
paper. I el títol també el tinc, tot i que em permetreu que el mantingui en
suspens. La mania de la malastrugança, he he.
Només n’hi ha un de possible: que llegeixin molt i molt i
molt. I encara una mica més. L’escriptura hauria de ser una mena de
destil·lació: per cada mil pàgines llegides, una d’escrita.
Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
Molts projectes abandonats, per múltiples raons. Si cada
cosa que se m’acut l’acabés duent a terme les llibreries estarien saturades de
pauvidals, i m’hauria avorrit de mi fins jo mateix.
Moltes gràcies, PAU!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada