diumenge, 31 de gener de 2016

AGENDA DEL MES DE FEBRER

Dijous, de 7 a 8 de la tarda
GRUP DE CONVERSA EN FRANCÈS
Vols practicar francès de la mà d’una persona nativa durant una hora?
Apunta’t a la biblioteca.
**Cal inscripció prèvia
 En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos


Divendres a la tarda
LET'S TALK IN ENGLISH! GRUPS DE CONVERSA EN ANGLÈS:
INTERMEDI DE 2/4 DE 7 A 2/4 DE 8 I AVANÇAT DE 2/4 DE 8 A 2/4 DE 9
Vols practicar l’anglès de la mà d’una persona amb un alt nivell de la llengua anglesa? Apunta’t a la biblioteca.
**Cal inscripció prèvia
En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos



De l'1 al 22 de febrer 
EXPOSICIÓ
Simenon sospitós
Aquesta exposició ens ofereix una petita aproximació a un dels autors més grans i prolífics del gènere negre: George Simenon, qui va escriure centenars de novel·les, utilitzant diversos pseudònims.
Producció: Consorci de Biblioteques de Barcelona





Dilluns, 1 de febrer, a les 7 de la tarda
CLUB DE LECTURA
Les desventures del jove Werther de J. W. Goethe.
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.





Dimecres, 17 de febrer, a les 6 de la tarda
L’HORA DEL CONTE
Els colors, a càrrec de Maria Cuevas.



Dissabte, 27 de febrer, a les 11 del matí
PRESENTACIÓ
Un grito de libertad desde la arena, de Vicent Soriano.
Intervindran: Vicent Soriano, autor del llibre, Batista Llopis, pare de Mayuba i Montserrat Reig, Regidora de Cultura i membre de l'Associació Saharauí.



dimarts, 26 de gener de 2016

CLUB DE LECTURA

Dilluns, 1 de febrer, a les 7 de la tarda, el CLUB DE LECTURA de la Biblioteca Ilturo es trobarà per parlar de les desventures amoroses del jove Wether, un llibre no apte per a enamorats no correspostos.


Les desventuras del jove Werther; de J. W. Goethe és presentada com una col·lecció de cartes escrites per Werther, un jove artista de temperament sensible i apassionat, i dirigides al seu amic Wilhelm. En aquestes cartes, Werther revela dades íntimes de la seva estada en el poble fictici de Wahlheim (basat en la ciutat de Garbenheim, a prop de Wetzlar), on queda encantat per les tradicions simples dels camperols. Coneix i s'enamora de Lotte, una bella jove que cuida als seus germans després de la mort de la seva mare. Desafortunadament, Lotte ja està compromesa amb Albert, onze anys major que ella. Malgrat la pena que aquesta relació li origina, Werther conrea una amistat íntima amb Lotte i Albert. Dita pena ho obliga a abandonar Walheim per a dirigir-se a Weimar.

Allí coneix a la Fraulein von B. Sofreix una gran pena a l'assabentar-se que Lotte mai va a ser seva i juntament amb un amic es queixa de la seva situació. Després torna a Walheim, on sofreix més que mai, parcialment perquè Lotte i Albert estan casats. Cada dia que passa li recorda que Lotte mai podrà correspondre el seu amor. Amb pena per Werther i respecte pel seu espòs, Lotte decideix que Werther no ha de visitar-la tan freqüentment. Ell la visita per última vegada i es besen. Werther sabia, abans d'aquest incident, que un d'ells —Lotte, Albert, o Werther— havia de morir.

Incapaç de fer-li mal a un altre ésser, Werther no veu més opció que el seu suïcidi. Després d'escriure una carta de comiat (perquè fos trobada després de la seva mort), li escriu a Albert demanant-li dues pistoles amb l'excusa que va a caçar. Lotte rep aquesta petició amb dolor i li mana les pistoles, la qual cosa interpreta Werther com que ella aprova la seva decisió. Després, Werther es lleva la vida.



Les desventures del jove Werther (en alemany, Die Leiden donis jungen Werthers) és una novel·la epistolar i una novel·la semiautobiográfica de Johann Wolfgang von Goethe, publicada en 1774.

Werther és una novel·la important del moviment Sturm und Drang en la literatura alemanya. És un dels pocs treballs d'aquest moviment que Goethe va escriure abans que, al costat de Friedrich von Schiller, comencés el moviment clàssic de Weimar. També va influir en la literatura del Romanticisme que va seguir a aquest moviment.

El llibre va fer que Goethe es convertís en una de les primeres celebritats literàries. Cap a la fi de la seva vida, viatjar a Weimar i visitar al mestre era un ritual per a molts joves que viatjaven a Europa. Molts dels quals el visitaven, només havien llegit aquest llibre, d'entre tots els que ell havia escrit.

dimecres, 20 de gener de 2016

EN PAU VIDAL A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al  
Pau Vidal i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Vols saber què hi hem trobat?


Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?

A cinquè d’EBG vaig escriure uns contes molt moralistes i naïfs perquè tenia una escriguera que no sabia què fer-ne. La primera cosa de la qual n’estic orgullós, tot i ser igual d’ingènua, és una peça de teatre que vaig fer a Sisè. Devia tenir onze o dotze anys, i el motiu d’orgull no és el que vaig escriure, que ho recordo molt poc, sinó que els meus companys de classe la van representar. Encara ara m’inflo com un gall de panses quan hi penso.

Per què escrius? Ho fas cada dia?

Escric per guanyar-me la vida. I ho faig cada dia perquè si no no me’l pagarien: em dedico a fer crucigrames, que és una forma d’escriptura molt especial. A les tardes, això sí, em dedico a les altres: novel·les, traduccions, articles per premsa i assaig divulgatiu.

PAU VIDAL (Barcelona, 1967)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
Molts, perquè sóc maniàtic de mena. Però no més que a la vida normal.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?

L’ordre, perquè sóc d’escriure a raig, però després endreçar el material és fonamental perquè el lector ho pugui seguir. I aquesta és una feina complexa.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?

Sí, rotundament. Al voltant de la llengua, que és el tema de la meva vida. Per això el prota de les meves novel·les és un filòleg, que es troba fent de detectiu per casualitat. Ell busca mots i sense voler troba morts.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?

Sí, per descomptat. Fer-ho sense seria com si un arquitecte volgués bastir una casa sense plànols. No s’aguantaria dreta.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

No, no, haig de saber com acaba, si no seria un caos. Bé, si més no en el cas de la novel·la negra, que és la que jo faig. Els articles ja són una forma més lliure, i de vegades el final, que ha de ser la conclusió de la tesi, et sorprèn una mica a tu mateix i tot.

En PAU VIDAL al CLUB DE LECTURA de la Biblioteca Ilturo

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.

Jesús Moncada, Mercè Rodoreda i Tomasi di Lampedusa,

Estàs treballant en algun projecte literari?

Ja ho crec. Tinc per començar la tercera novel·la del meu detectiu-filòleg, que al cap està molt embastada però l’haig de passar al paper. I el títol també el tinc, tot i que em permetreu que el mantingui en suspens. La mania de la malastrugança, he he.

Un consell per aquells que vulguin escriure.

Només n’hi ha un de possible: que llegeixin molt i molt i molt. I encara una mica més. L’escriptura hauria de ser una mena de destil·lació: per cada mil pàgines llegides, una d’escrita.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?

Molts projectes abandonats, per múltiples raons. Si cada cosa que se m’acut l’acabés duent a terme les llibreries estarien saturades de pauvidals, i m’hauria avorrit de mi fins jo mateix.

Moltes gràcies, PAU!!!