dimecres, 6 de maig de 2015

CONTES PREMIATS "MEMORIAL ANTON ISERN 2015" CATEGORIA B

Aquí teniu els contes premiats en la categoria B en el concurs literari MEMORIAL ANTON ISERN del 2015!

Esperem que gaudiu amb la seva lectura.

CATEGORIA B (DELS 8 ALS 10 ANYS)
1er premi
L’ÀMFORA MISTERIOSA

Un dia la Jana, una nena de 9 anys, morena, baixeta, prima i que no li agradava gens embrutar-se estava jugant al fet i amagar amb uns amics pel carrer, i va veure un amagatall boníssim a ca l'Arnau, era com unes coves. Va entrar i es va amagar. De cop i volta va ensopegar amb el que es pensava que era una pedra, va mirar el que era i li va treure la sorra que tenia a sobre.
Era una àmfora, ella no sabia bé que era. La va agafar per les nanses i de sobte la Jana va desaparèixer.
La Tanit una nena de 9 anys, morena, baixeta, prima i que li encanta embrutar-se amb la sorra va anar a buscar al seu pare a la feina, que treballava en un forn on feien àmfores per portar el vi de les vinyes d'Ilturo. La Tanit va agafar una de les àmfores del forn per les nanses i de sobte també va desaparèixer.
A continuació la Jana va aparèixer al Castell de Burriac, no sabia que estava passant, tenia una mica de por i estava molt estranyada, a més s'havia embrutat el vestit i això no li agradava gens, mentre s'estava espolsant el vestit va aparèixer la Tanit al seu costat.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh van cridar les dues a l'hora.
Es van mirar molt espantades, la Tanit portava un vestit de color marró claret molt brut i la Jana un vestit vermellós de tirants. Es van mirar les dos a la vegada començant des dels peus fins arribar a la cara i a continuació van veure que eren iguales.
- Qui ets? Va preguntar la Jana espantada.
- Sóc tu en el passat, em dic Tanit i visc a Ilturo, el meu desig era saber com seria Ilturo en el futur i quan he agafat les nanses de l’àmfora, de cop i volta he aparegut aquí però no sé a quin any estem.
La Jana li va explicar el que li havia passat també amb ella i li va dir que estaven a l'any 2015. La Tanit es va quedar bocabadada. Llavors la Jana li va dir si volia que li ensenyés tot el poble perquè veiés com havia canviat, i el primer que li va dir és que ara el poble ja no es deia Ilturo, es deia Cabrera de Mar. La Tanit va preguntar d’on venia aquest nom i quan la Jana li va dir que venia de cabra, la Tanit va
començar a riure com una boja.
El primer que van fer va ser baixar cap al poble i la Tanit va veure un cotxe i va dir estranyada: -Què és això? La Jana rient va respondre; Es diu cotxe i és un vehicle per portar a la gent d'un lloc a l'altre. Vols pujar a un? La Tanit va respondre dubtosa; - Però com funciona? No veig cap animal que l'estiri. La Jana la va acompanyar a la parada d’autobús mentre li explicava com funcionaven els vehicles. La Tanit estava parada de tot el que li explicava la Jana mentre anaven a l'autobús.
Van baixar a la següent parada i van visitar el poble, li va ensenyar les cases que eren molt diferents d’abans, els carrers asfaltats, els parcs amb gronxadors, el camp de futbol..., van arribar a Ca L'Arnau on la Tanit va reconèixer molt ràpidament el forn on treballava el seu pare i es va quedar una mica trista per veure que estava tot en runes, la Jana li va prometre que faria el possible perquè es reconstruís i es conservés el millor possible perquè la gent ho pogués visitar.
La Tanit va dir que tenia que marxar de nou a la seva època i que li agraïa molt a la Jana que li hagués ensenyat el poble i hagués fet el seu somni possible.
Es van fer una abraçada i van agafar de nou l’àmfora per les nanses mirant-se als ulls i de cop i volta, la Tanit va desaparèixer i un amic de la Jana que es deia Pau va anar per darrera i li va dir; -pillada!!!

Lucia Carrasco Recolons



2n premi
L’ALLIBERAMENT

Una noia anomenada Ona, arriba a Cabrera de Mar des de Nova York, on va viure 2 anys amb la seva família.
Al Setembre va començar l’escola nova que es deia Pla de l’Avellà. Un dia tres noies de la seva classe li van plantejar un repte. El repte consistia en robar una pedra de la punta més alta del castell de Burriac. L’Ona, que era molt valenta, no s’ho va pensar ni dos minuts, volia que les seves amigues pensessin bé d’ella, i va dir que sí!! Aquell mateix instant va agafar una motxilla i se’n va anar camí amunt.
Quan portava una estona caminant es va trobar una guineu que li diu: 
-Que fa una noieta caminant per aquí tota sola?
-Vaig al castell de Burriac.- li respon l’Ona.
-Doncs no és per aquí.- li diu la guineu. Li va indicar el camí més llarg i dificultós per arribar-hi.
Quan portava una bona estona caminant es va adonar que la guineu l’havia  enganyat!!! Però ella va fer una drecera.
El cap d’una hora estava molt cansada i es va seure en una roca. Va sentir unes passes, es va girar i va veure un bou que estava menjant herba. El bou es va acostar  cap a l’Ona i li diu:
-Hola que t’has perdut?
-Una mica, és que una guineu m’ha enganyat- li va contestar ofesa.
-Doncs jo et portaré una estona a la meva esquena, et sembla bé?
-Sí, em faries un gran favor!!!
Mentre van fer  camí junts ella va mirar el cel blau i es va sentir una mica desanimada. Sap que alguna cosa no ha fet bé. Potser fer cas a la guineu? o.... acceptar el repte? Tant és, ara està ficada en un bon embolic.
L’últim tram del camí fa molta pujada i el bou, que ja es vellet, no pot més. L’Ona baixa de la seva esquena i li agraeix la gran generositat.
Esbufegant, va arribar al cim de la muntanya on hi ha les runes de l’antic castell de Burriac, quan està a punt d’agafar la pedra més alta apareix una gran àliga blanca!!!!
L’Ona va quedar bocabadada, sense saber què fer ni què dir.
-Estimada Ona, sé que tu no em coneixes però jo a tu sí, deixa’m donar-te un consell: “Ningú és perfecte. Tot depèn de tu, has de ser tu mateixa sense importar-te el que els altres diguin o pensin de tu”.
L’Ona es gira i ja no veu a l’àliga, es va quedar sorpresa amb el que li va dir. Va mirar l’horitzó, i va sentir una gran llibertat i seguretat dins seu. Ja no és presonera de l’opinió dels altres.



Martina Reales Martínez



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada