dimarts, 10 de març de 2015

LA CARI ARIÑO A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat a la Cari Ariño i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
C.A. Tot i que  imagino històries des de ben petita, considero que va ser quan vaig escriure un relat per presentar-lo a un concurs amb la il·lusió que fos llegit per uns lectors i  publicat. Va ser als 14 anys. Es aquesta l’edat  que jo considero que vaig ser conscient que volia ser escriptora.
  

Per què escrius? Ho fas cada dia?
C.A. Escric perquè m’agrada inventar històries i això sí que ho faig des de ben petita. Molt abans fins i tot de saber escriure. Anar al llit per a mi significava “somiar” fins que m’adormia. Ara, també. Només que ara penso en els personatges que construeixo per la novel•la que tinc entre mans i si la trama és millor aquesta o aquella... Penso tot allò que desprès posaré en paper o en el que ja he posat però que estic revisant.
Escric una mitjana de 2 a 4 hores diàries de dilluns a divendres (ja que ho he de compaginar amb la meva altra activitat laboral).  Els caps de setmana dedico entre 6 i 8 hores cada dia.



CARI ARIÑO (Maella, 1958)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
C.A. Necessito silenci i no tenir moviment al meu voltant que em distregui. M’enfonso en el món imaginari i els sorolls o interferències del món real em molesten. Tot això sense exagerar. No significa que m’hagi d’enclaustrar ni d’amagar sota una campana. Per exemple, em molesta la música o que vinguin a donar-me conversa.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
C.A. Més que una dificultat, jo diria que em resulta una feina feixuga encabir fets històrics dins de la quotidianitat dels personatges de manera natural, que formin part del seu dia a dia. Necessito consultar molta documentació i seleccionar molt per extraure del conjunt just aquell aspecte que definirà amb una pinzellada la situació que vull plasmar.  Aconseguir que el resultat no es vegi com un resum d’enciclopèdia.


Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
C.A. Faig novel·la costumista. Els meus personatges viuen situacions quotidianes que podrien passar a qualsevol lector. Em considero escriptora de mons interiors. Això significa que poso més pes en les pulsions emocionals internes que en les accions externes. En com  allò que succeeix a l’exterior incideix en el món vivencial del personatge.
Uns temes que sempre tinc presents són la mort, la vida i l’amor. Aquests tres hi són sempre. 


Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
C.A. Sí, rotundament. Primer penso què m’agradaria explicar. Tinc un protagonista al que atorgo un conflicte emocional o tragèdia que ha de lliurar, llavors penso si pot interessar al lector i  en com ho contaré. A continuació vaig dissenyant l’estructura: època, genograma dels personatges, escenaris, protagonista, principals, secundaris, figurants... Busco documentació històrica. A la vegada vaig “escrivint a raig” trossos d’història. Nombre possible de parts i capítols. Només quan tinc una idea bastant clara, començo la redacció.


Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
C.A. Tal com he explicat en el punt anterior, l’estructuro tant com puc perquè fer-ho em facilita no perdre’m a mida que avanço. Ni la història va sola, ni els personatges fan el que volen. De la mateixa manera que no concebo que uns actors surtin a escena i cadascun faci allò que li sembli, tampoc entendria que uns personatges caminin al seu aire.
Sovint em costa trobar el punt per on començaré el relat (acostumo a canviar l’inici forces vegades, tot buscant el millor moment d’inici) però tinc molt clar com acabarà la novel•la. El que sí  em passa sovint és que se m’acudeixin escenes que ampliïn una versió o canviï accions que tenia previstes. O fins i tot que a algun personatge secundari, acabi donant-li un paper més important perquè, sense canviar el fil conductor, m’interessi incorporar noves escenes o fins i tot capítols sencers. D’altra manera seria creure que de bon principi ja està tot lligat i tampoc és així. 

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
C.A. Balzac, Molière, Javier Marías... (i d’altres)
El Quixot, Eugenia Grandet, Els parents pobres.... ( i d’altres)

Estàs treballant en algun projecte literari?
C.A. Estic escrivint la següent novel·la



Un consell per aquells que vulguin escriure.
C.A. Que a més de la imaginació, cal aprendre  l’ofici i que si poden fer algun curs els anirà bé. Un músic, encara que tingui bona oïda, passa per un aprenentatge. Un pintor ha d’aprendre tècniques, un ballarí, un gimnasta, un esportista. Un escriptor no és diferent a tots ells.
Un altre consell seria que l’entrenament és diari. No es suficient escriure de tant en tant. 

 Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
C.A. El mateix que a qualsevol. No tinc plomins especials, ni material de col•leccionista. M’agraden els bolígrafs de tinta neta i que llisquin bé. Escric directament a l’ordinador (a mà faig trossos de diàleg o descripcions del narrador que se m’acudeixen en qualsevol lloc i per a tal fi porto una llibreta petita. També faig a mà les correccions sobre els capítols impresos. Desprès les passo a l’ordinador).
Escric deixant molt marge als costats perquè corregeixo sobre paper i utilitzo els marges per les anotacions.
Sobre l’escriptori, al costat esquerre de la pantalla, m’acompanya un petit bust de Molière. Potser sigui l’únic objecte “fetitxe” que tinc, si es pot dir així.

Moltes gràcies, Cari!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada