VICENÇ LLORCA A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Des de la Biblioteca Ilturo, i des de la més sincera humilitat, volem aprofundir en el fet creatiu d’escriure. Volem saber què mou als nostres escriptors contemporanis a asseure’s davant l’ordinador i escriure. Volem entendre per què trien la soledat que comporta el fet creatiu per omplir les hores del seu dia. Volem conèixer si per ells escriure és quelcom imprescindible, si no poden deslligar la literatura de la seva vida...

Així doncs, continuem en aquest camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...




VICENÇ LLORCA (Barcelona, 1965)

 

 

Avui ens apropem al Vicenç Llorca i per conèixer-la millor, li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?

V.L. Feia setè d’EGB –l’actual primer d’ESO-. A través de la lectura de textos literaris, vaig quedar seduït per la possibilitat d’expressar les coses de manera diferent, meravellosa. Jo volia ser com aquells escriptors que em feien somniar i m’eixamplaven horitzons. A vuitè em vaig posar a escriure amb intensitat i en tots els gèneres. Poc després, crec que tenia quinze anys,  guanyava un premi literari de narrativa curta i això em va animar a continuar la tasca que havia encetat. Em van fer llavors  la meva primera entrevista a la ja mítica revista de Santa Coloma, Grama. Des de llavors, no he deixat mai d’escriure.  

Per què escrius? Ho fas cada dia?

V.L. Escric per necessitat. La voluntat expressiva és un do que ens impulsa a la vocació literària. També escric perquè em sento un humanista i, des d’aquesta perspectiva, m’agrada comprendre la literatura en la seva dimensió cultural. Sí, cada dia escric. Habitualment, treballo en més d’un projecte de gèneres diferents. 

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?

V.L. No especialment. La veritat és que puc escriure en situacions diverses. Per exemple, he escrit molt en els mitjans de transport: el metro, el tren, l’avió. Actualment treballo molt al meu estudi. L’única mania és que intento distreure de vegades la fatiga de la vista tot mirant el cel o el mar, i estirar les cames per casa amb l’excusa d’anar a buscar un got d’aigua... 

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?

V.L. La principal dificultat és el temps. La nostra societat sembla estar dissenyada per no dedicar temps al que podríem anomenar la vida contemplativa: la lectura, l’audició musical, la conversa tranquil·la, el pensament... Un cop guanyat aquest temps al dia a dia, no sempre flueix com es voldria la frase.  Si això es produeix, es tracta d’un moment delicat, ja que has de decidir si lluites o no per aquell text. La paradoxa és que, de vegades,  es triga a plasmar una idea, un motiu, una metàfora, etc., que es té clara... I, de vegades, apareix immediatament en el procés de l’escriptura.  És el misteri de la creació. 

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?

V.L. Els temes principals són els humanístics. L’amor em sembla el gran tema, i l’he tractat des de la perspectiva de la parella (“Places de mans” o la novel·la “Tot el soroll del món”), l’amistat (“L’amic desert” o el llibre en clau narrativa “En absència de l’àngel”), o l’amor com a força de donació a través de l’experiència de la paternitat (“De les criatures més belles” i “L’últim nord). La dialèctica entre la ciutat i la natura estableix també un cicle reflexiu al llarg de la meva obra, així com la vivència del temps que vivim i l’anhel d’eternitat (“Cel subtil” o el meu darrer llibre “Calendari d’instints”). Un capítol interesant és la visió de Catalunya a través de “Les places de Catalunya”.  Una bona manera d’entrar en el meu cosmos temàtic és a través de la meva novel·la, “Tot el soroll del món”, ja que s’hi pot trobar d’una manera o una altra la síntesi de tots aquests temes.   

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?

V.L. No planifico totalment. Parteixo d’una intuïció, d’unes imatges que se m’imposen, d’unes idees pròpies i, a partir d’aquí, investigo cap a on vol anar la novel·la. A mesura que la construeixo vaig veient la seva estructura i la vaig polint.    

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

V.L. Crec que no hi ha fórmules tancades. Tot és possible.  La història que explico a “Tot el soroll del món” no sabia com acabaria fins ben bé al final. La raó és en el fons estructural i, en tot cas, coherent: cal una dosi d’ambigüitat perquè el protagonista ha de decidir en situacions inesperades i el lector participa de la intriga d’aquesta ambigüitat fins al final.  

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.

V.L. Homer i l’”Odissea”, Petrarca i “Secretum”; Paul Valéry i “El cementeri marí”; Proust i “A la recerca del temps perdut”.  Me n’han sortit quatre. Ho deixo així, ja que n’hi hauria més.

Estàs treballant en algun projecte literari?

V.L. Sempre. Treballo alhora un poemari, un assaig i una nova novel·la. Això no vol dir tot al mateix temps i amb la mateixa intensitat, però sí en un conjunt que dóna sentit a un període creatiu. 

 
Un consell per aquells que vulguin escriure.

V.L. Llegir, llegir i llegir. Cal dialogar amb els clàssics i conèixer els moderns. Només així podem millorar, ser crítics amb nosaltres mateixos i fer una literatura del nostre temps.

 
 Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?

V.L. Al calaix, podreu trobar pròximament un assaig que estic encara enllestint. Pel que fa a estris: plomes, llapis i bolígrafs. Encara que escrigui bàsicament a ordinador, m’agrada escriure la poesia o els pensaments a mà, en quaderns clàssics. I un secret: també hi tinc alguna de les peces que descric en “Tot el soroll del món” i són petits detalls plens de significats... Però és que una novel·la és una col·lecció de petits detalls que desen grans secrets...

 

Moltes gràcies, Vicenç!

D'altra banda, us volem fer saber que el Vicenç acaba de publicar un nou llibre de versos, Calendari d'instints, a l'editorial 3i4. El dia 14 de maig, a les 7 de la tarda, en farà la presentació a Biblioteca Joan Corominas del Masnou i el 21 de maig, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella. Hi sou convidats!!