![]() |
VICENÇ LLORCA (Barcelona, 1965) |
Vols saber què hi hem trobat?
Quan vas incorporar
l’escriptura a la teva vida?
V.L. Feia setè d’EGB –l’actual
primer d’ESO-. A través de la lectura de textos literaris, vaig quedar seduït
per la possibilitat d’expressar les coses de manera diferent, meravellosa. Jo
volia ser com aquells escriptors que em feien somniar i m’eixamplaven
horitzons. A vuitè em vaig posar a escriure amb intensitat i en tots els
gèneres. Poc després, crec que tenia quinze anys, guanyava un premi literari de narrativa curta
i això em va animar a continuar la tasca que havia encetat. Em van fer
llavors la meva primera entrevista a la ja
mítica revista de Santa Coloma, Grama. Des de llavors, no he deixat mai
d’escriure.
Per què escrius? Ho fas
cada dia?
V.L. Escric per necessitat. La
voluntat expressiva és un do que ens impulsa a la vocació literària. També
escric perquè em sento un humanista i, des d’aquesta perspectiva, m’agrada
comprendre la literatura en la seva dimensió cultural. Sí, cada dia escric.
Habitualment, treballo en més d’un projecte de gèneres diferents.
Tens alguna mania/costum
a l’hora d’escriure?
V.L. No especialment. La
veritat és que puc escriure en situacions diverses. Per exemple, he escrit molt
en els mitjans de transport: el metro, el tren, l’avió. Actualment treballo
molt al meu estudi. L’única mania és que intento distreure de vegades la fatiga
de la vista tot mirant el cel o el mar, i estirar les cames per casa amb
l’excusa d’anar a buscar un got d’aigua...
Quina és la principal
dificultat que et trobes quan escrius?
V.L. La principal dificultat
és el temps. La nostra societat sembla estar dissenyada per no dedicar temps al
que podríem anomenar la vida contemplativa: la lectura, l’audició musical, la
conversa tranquil·la, el pensament... Un cop guanyat aquest temps al dia a dia,
no sempre flueix com es voldria la frase.
Si això es produeix, es tracta d’un moment delicat, ja que has de
decidir si lluites o no per aquell text. La paradoxa és que, de vegades, es triga a plasmar una idea, un motiu, una
metàfora, etc., que es té clara... I, de vegades, apareix immediatament en el
procés de l’escriptura. És el misteri de
la creació.
Creus que la teva
escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
V.L. Els temes principals són
els humanístics. L’amor em sembla el gran tema, i l’he tractat des de la
perspectiva de la parella (“Places de mans” o la novel·la “Tot el soroll del
món”), l’amistat (“L’amic desert” o el llibre en clau narrativa “En absència de
l’àngel”), o l’amor com a força de donació a través de l’experiència de la
paternitat (“De les criatures més belles” i “L’últim nord). La dialèctica entre
la ciutat i la natura estableix també un cicle reflexiu al llarg de la meva
obra, així com la vivència del temps que vivim i l’anhel d’eternitat (“Cel
subtil” o el meu darrer llibre “Calendari d’instints”). Un capítol interesant
és la visió de Catalunya a través de “Les places de Catalunya”. Una bona manera d’entrar en el meu cosmos
temàtic és a través de la meva novel·la, “Tot el soroll del món”, ja que s’hi pot
trobar d’una manera o una altra la síntesi de tots aquests temes.
Treballes l’estructura
narrativa abans d’escriure?
V.L. No planifico totalment.
Parteixo d’una intuïció, d’unes imatges que se m’imposen, d’unes idees pròpies
i, a partir d’aquí, investigo cap a on vol anar la novel·la. A mesura que la
construeixo vaig veient la seva estructura i la vaig polint.
Et deixes portar per la
història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
V.L. Crec que no hi ha fórmules
tancades. Tot és possible. La història
que explico a “Tot el soroll del món” no sabia com acabaria fins ben bé al
final. La raó és en el fons estructural i, en tot cas, coherent: cal una dosi
d’ambigüitat perquè el protagonista ha de decidir en situacions inesperades i
el lector participa de la intriga d’aquesta ambigüitat fins al final.
Tres autors o tres llibres
imprescindibles en la teva biografia.
V.L. Homer i l’”Odissea”, Petrarca
i “Secretum”; Paul Valéry i “El cementeri marí”; Proust i “A la recerca del
temps perdut”. Me n’han sortit quatre.
Ho deixo així, ja que n’hi hauria més.
Estàs treballant en algun projecte literari?
V.L. Sempre. Treballo alhora
un poemari, un assaig i una nova novel·la. Això no vol dir tot al mateix temps
i amb la mateixa intensitat, però sí en un conjunt que dóna sentit a un període
creatiu.
Un consell per aquells que vulguin escriure.
V.L. Llegir, llegir i llegir.
Cal dialogar amb els clàssics i conèixer els moderns. Només així podem
millorar, ser crítics amb nosaltres mateixos i fer una literatura del nostre
temps.
Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
V.L. Al calaix, podreu trobar
pròximament un assaig que estic encara enllestint. Pel que fa a estris: plomes,
llapis i bolígrafs. Encara que escrigui bàsicament a ordinador, m’agrada
escriure la poesia o els pensaments a mà, en quaderns clàssics. I un secret: també
hi tinc alguna de les peces que descric en “Tot el soroll del món” i són petits
detalls plens de significats... Però és que una novel·la és una col·lecció de
petits detalls que desen grans secrets...
Moltes gràcies, Vicenç!
D'altra banda, us volem fer saber que el Vicenç acaba de publicar un nou llibre de versos, Calendari d'instints, a l'editorial 3i4. El dia 14 de maig, a les 7 de la tarda, en farà la presentació a Biblioteca Joan Corominas del Masnou i el 21 de maig, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella. Hi sou convidats!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada