dijous, 15 de maig de 2014

CONTES PREMIATS "MEMORIAL ANTON ISERN 2014" CATEGORIA B

Aquí teniu els contes premiats en la categoria B en el concurs literari
MEMORIAL ANTON ISERN del 2014!
Esperem que gaudiu amb la seva lectura.


CATEGORIA B (DELS 8 AL 10 ANYS)

 
1er premi

LES BRUIXES DE CABRERA DE MAR
 

Hi havia una vegada dos germanes bruixes, una bona i una bruixa dolenta que vivien en un castell que tenia el nom de Castell de Burriac. La bruixa bona es deia Sofia i la dolenta Pecsi. Les dos tenien poders secrets.  La Pecsi d’hipnotitzar a les persones i la Sofia el poder del gel. La Pecsi volia dir-li a tothom els poders que tenia, però la Sofia li deia que no volia dir el seu secret perquè no pararien de fer-li entrevistes i preguntes. Però la Pesci tenia la solució, els hipnotitzaria. La Pecsi es va enfadar molt perquè la Sofia no deixava que expliqués el seu secret i es va ficar dintre del “Llibre Màgic” i ficant-se en aquest llibre apareixien unes portes màgiques i cada porta li portava a un conte diferent. La primera porta que va trobar va ser la porta de l’església Parroquial de Sant Feliu, va passar al costat d’un orgue molt bonic i després es va trobar amb un gegant, era el gegant del conte de Les Mongetes Verdes. La Pecsi sense cap problema el va hipnotitzar, després va marxar i el va deixar allà hipnotitzat, pensant que quan tornés el gegant li faria cas. La Sofia estava molt preocupada, no només perquè li passés alguna cosa a la seva germana, sinó perquè no volia que hipnotitzés tots els personatges dels llibres… al final també tindria que entrar al Llibre Màgic.  Desprès de pensar-ho una bona estona, com era tan bona va decidir entrar al llibre. Pecsi, Pecsi, cridava la Sofia!! Va passar per una porta on dins hi havia molt xivarri i va mirar. Tothom anava disfressat de romans i  va recordar que estaven a la primavera i era la Fira Iberoromana. Desprèé de passar la fira es va trobar una sabata de vidre al terra i el camí portava a Can Rodó, era el castell de la Ventafocs!! Estava com boja perquè la volia conèixer. Hola, hola, que hi ha algú” cridava obrint la porta del castell i per terra van aparèixer uns ratolins. La Sofia els va saludar. Hola, jo sóc la Sofia, qui sou? Una ratolina va dir: Jo sóc la Sisi, ell es diu Clao i ell Puff i són els meus amics. Encantada de conèixer-vos va dir la Sofia, estic buscant la Ventafocs, em podeu dir on és? Està al ball reial, has passat per allà abans d’arribar, és la Fira Iberoromana que està allà. I la Sofia va anar a buscar la Ventafocs. Quan la va trobar la va cridar i va veure que s’estava fent un bany als banys Romans de Ca l’Arnau. Li va portar la sabata i la Ventafocs va estar molt agraïda, s’havia fet una sabata de fusta per poder caminar. Com la Sofia es va portar tan bé amb la Ventafocs, ella li va deixar que li demanés un favor, i la Sofia li va preguntar on estava la seva germana. La Ventafocs que ho sabia tot li va dir que tenia que continuar per tor el camí fins que arribés a una casa molt gran plena de flors i plantes ornamentals i a la següent porta trobaria la seva germana. La Sofia va arribar a una porta que estava plena de restes Romans, era Can Modolell, després de mirar amb curiositat tots els trossos de pedra va entrar i es va trobar amb un nen que portava com una faldilla i  el cabell llarg, era en Mogli del conte “El Llibre de la Selva”. Allà va trobar la Pecsi i va intentar convènçer-la de marxar a casa, però la Pecsi volia hipnotitzar a tots els animals de la selva. La Sofia li deia que fer això era de ser una persona dolenta. Mala sort, jaho he fet!! I la Pecsi va hipnotitzar tota la selva. La Sofia ràpidament la va agafar de la mà i amb els seus poders va congelar totes les portes del llibre, n’hi havia una porta màgica que brillava i servia per sortir del llibre. Poc a poc la Pecsi va aprendre de la seva germana i es va convertir en una bruixa bona. Van viure molt felices i van menjar bombons! 

 Carla Nieto

 


2n premi 
LES VAMBES MÀGIQUES

Un 29 de febrer un inventor de Cabrera de Mar va dissenyar unes vambes de bàsquet. L’inventor es deia Oto. Era rosset tirant a castany, ulls grossos i amb un cabells esbojarrats. L’inspirava molt anar a la platja i sentir el soroll de les ones petar contra la platja i era allà a on normalment dibuixava els invents.  L’Oto vivia a Cabrera de Mar i el lloc a on treballava era a la costa.
Les vambes de bàsquet eren d’una marca molt bona.... AND 1. Eren blanques amb ratlles blaves com l’aigua de mar i per dins eren de color taronja com el sol de bon mati. Tot va començar un dia que l’Oto  les  va comprar per poder anar a jugar a bàsquet. Mentre jugava se li va acudir una idea: si posava un dels seus invents a les vambes potser les vambes saltarien i podria fer moltes esmaixades.
Com sempre, l’Oto va anar a la platja per inspirar-se. Després d’olorar una mica l’olor del mar i sentir les ones, les idees van començar a arribar i aquí va començar l’invent de les vambes que potser podrien arribar a ser màgiques. Va comencar dibuixant la vamba. Primer hi va posar molles, però no li va agradar, després va posar goma però no quedava massa “guai” per portar-la. L’Oto va anar provant diferents coses, canviant colors, materials i formes de la sola. Al final va fer que fossin de” goma bote bote” d’un color brillant. Van quedar molt autèntiques.
Els dissenys eren estranys però molt i molt xulos . L’Oto dibuixava perfecte però la lletra no se li entenia gens! Quan va acabar les vambes les va regalar a l’equip de bàsquet de Cabrera de Mar. L’Oto no va dir res de la màgia que portaven dins …  Van fer un sorteig i li va tocar a una família anomenada Valls i Camp.  
Aquesta família era de cinc persones: els pares i tres fills: en Pau, en Marc i la Lola. En Marc portava les vambes cada dia d’entrenament. Les guardava a una bossa molt gruixuda que havia fet la seva àvia amb el dibuix del Castell de Burriac. En Marc feia moltes esmaixades amb les vambes i els entrenadors quedaven bocabadats. Amb un dels partits van quedar 168–29. Una guanyada total. Cada partit guanyaven i pujaven de categoria i amb poques setmanes van pujar a la categoria més alta.  
Un partit van jugar contra el Barça. El primer quart van quedar 30-33, triple d’en Marc a l’últim segon de la segona part. Després del descans hi va haver un concert de triples per les dues bandes. El partit estava molt igualat. Faltaven 50 segons i el Barça guanyava, als 40 segons en Pau fa un triple. 25 segons, el Barça falla, rebot pel Cabrera. L’ambient era molt emocionant. En Marc amb la seva súper tècnica, tira i xup: la pilota va entrar neta just abans que acabés el partit. El Cabrera va guanyar 152 – 154  i tots els jugadors van començar a cridar com bojos. Se’ls va entregar una copa gegant i brillant. Van començar a entrevistar-los sense deixar-los respirar ni gaudir del moment.
Unes setmanes més tard van jugar contra el Madrid. El Madrid estava convençut que el Cabrera perdria però l’entrenadora, l’Anna, repetia a tot l’equip que no es preocupessin, tot i que tothom estava molt nerviós.El Madrid anava molt fluix i el Cabrera anava guanyant de més i més punts. Al final van quedar 8 –164.  L’Anna va tenir raó. El Cabrera va guanyar.
Al final la família va regalar les vambes màgiques al club ja que tot i que eren fantàstiques i ajudaven a fer molts punts, tampoc era just jugar amb aquest avantatge.
Les vambes encara són a la vitrina del club juntament amb tots els trofeus que el club ha anat guanyant amb el temps.
 
Max Noè-Van Woerden
 
 

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada