divendres, 28 de febrer de 2014

ELS LECTORS OPINEN

Aquí tens els llibres més llegits el passat mes de gener de 2014 a la Biblioteca Ilturo!
N'has llegit algun d'ells?



1. Estimada vida, Alice Munro

2. La esperanza perfecta, Nora Roberts

3. La venedora d'ous, Linda D Cirino

4. Cuando acabe el invierno, Mary Ann Clark Bremer

5. El médico, Noah Gordon

6. El beso del diablo: el cuarto caso de la agente Marian Dahle,  Unni Lindell

7. Siempre hay un mañana,Nora Roberts

8. Mirall trencat, Mercè Rodoreda

9. Lo que esconde tu nombre,  Clara Sánchez

10. Pídeme lo que quieras, ahora y siempre, Megan Maxwell

11. Cançons d'amor i de pluja, Sergi Pàmies

12. Rebelión en la granja, George Orwell


13. El aire que respiras, Care Santos

14. Rere els murs,  Núria Esponellà

15. Per molts anys!, Sílvia Soler

16. Tu rostro mañana, Javier Marías

17. Legado en los huesos, Dolores Redondo

18. Petirrojo, Jo Nesbo

19.  La larga vida de Marianna Ucrì, Dacia Maraini

20. L'ou d'or,  Donna Leon

21. La sangre de los inocentes,  Julia Navarro

22. Viatge a l'Índi, E. M. Forster

23. La pell freda, Albert Sánchez Piñol

24. Primavera, estiu, etcètera,  Marta Rojals

25. Pídeme lo que quieras, Megan Maxwell
 
 

dilluns, 24 de febrer de 2014

L'HORA DEL CONTE

A cops d’onada la mar Mediterrània ens recorda que no som respectuosos amb el medi, que estem maltractant el fons marí i que tot te un límit. Per sort les onades també ens porten històries i contes de molt lluny amb regust d’aigua salada, que ens transportaran al intrigant món dels pirates.


Dimecres, 26 de febrer, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Ilturo t'explicarem contes que ens han arribat dins una ampolla, contes de mars llunyans...




dijous, 13 de febrer de 2014

LA JULIANA

La vida camina amb pas lleuger i, fins i tot, sembla que corri quan el que fem ens omple  i ens agrada.  Així han estat aquest anys d'ofici i dedicació de la Juliana cap al nostre poble i, en concret, cap a la biblioteca. Però ha arribat el moment del relleu, i la Juliana el rep amb ganes, conscient que comença una nova etapa, i feliç per la feina feta. Una feina molt ben feta, voldríem afegir.

...

—No sé si podré retenir tota aquesta  informació, Juliana. I sé que ho he de fer, perquè molt aviat ja no tindré el teu ajut...
—I tant que podràs, si jo ho vaig fer, tu no has de ser menys. I jo no tenia pas la teva edat quan m’hi vaig posar...
Mai m’has explicat com vas decidir-te per aquesta professió.
—Tens raó, és una història una mica llarga...
Com totes les històries si s’expliquen bé. Au, vinga! Comença...
—Doncs va ser el 1977 quan acabada de casar amb el Kim, buscàvem un poblet a prop de Mataró, però lluny del tràfec de la ciutat. Així va ser com ens vam decidir per Cabrera de Mar, i aquí és on van néixer els nostres dos fills, la Maria i el Quim.
A Cabrera, en aquells anys, hi havia un petit espai com a Biblioteca Municipal situat on ara hi trobem Can Martinet. Només s’obria un parell d’hores a la tarda i allà hi treballaven la Marina Calls i l’Imma Rocabert. Però no sé ben bé perquè, un dia es va tancar. I amb l’arribada a l’alcaldia de l’Antoni Carbonell es va construir, davant l’Ajuntament, un edifici de dues plantes on s’hi volia ubicar la nova Biblioteca Municipal.

BIBLIOTECA MUNICIPAL PLAÇA AJUNTAMENT
Quan l’edifici es va acabar, es va moblar la Biblioteca, però el projecte va quedar un temps aturat. I no va ser fins el canvi de govern, amb el Ramon Boadas com alcalde, que es va reemprendre el projecte. Ell i els seus dos Regidors de Cultura, el Ramon Fontseca i la Paqui Pallés, la van voler inaugurar. I va ser llavors quan es va convocar una plaça vacant per portar la nova Biblioteca Municipal.
BIBLIOTECA MUNICIPAL PLAÇA AJUNTAMENT

I llavors va ser quan et van agafar!
—Dona, no va ser tan fàcil, jo no tenia massa clar ni que em volguessin a mi, ni si jo valdria per a la feina. Però aleshores va ser quan el Kim, el meu home, em va dir: Per què no t’hi presentes? Penso que és una feina que t’escau, que fa per a tu i on gaudiries. I ho va dir amb una tranquil·litat i una convicció... que jo també m’ho vaig creure. Aquestes paraules i el fet que els meus dos fills ja fossin més grans, em va fer decidir a preparar la prova per accedir a la plaça municipal. 
I com la vas preparar? Et va ajudar algú?
—Em vaig anar informant de com s’organitzava una biblioteca i vaig estudiar de valent. Tot era nou per a mi, però m’ho vaig agafar amb molt d’entusiasme i hi vaig dedicar moltes hores. I així, finalment, vaig aconseguir la plaça amb 44 anys!
—Molt bé Juliana! Quina il·lusió, oi? I sobretot, quina satisfacció!
–Molta, però no vaig tenir massa temps per assaborir-ho, ja que de seguida em vaig trobar tota sola a la nova Biblioteca Municipal de Cabrera de Mar, ubicada a la plaça de l’Ajuntament (on ara hi ha la Policia Local), amb una pila de llibres amuntegats al centre de la sala i amb unes ganes boges de començar. Mica en mica, a porta tancada, això sí, vaig anar organitzant els llibres de l’antiga Biblioteca (on ara hi ha Can Martinet) i també vaig decidir comprar algunes enciclopèdies pels estudiants que haurien de venir a passar les tardes, llavors era indispensable que una biblioteca en tingués!

LLIBRE DE REGISTRE DELS LLIBRES

En aquella època feia feina dins i fora de la Biblioteca, ja que a més de comprar llibres i aprendre la classificació decimal per a l’organització d’aquests, anava a les biblioteques de Mataró per aprendre el sistema de préstec que utilitzaven i poder aplica’l a la nova biblioteca de Cabrera de Mar. Vaig aprendre moltes coses!

FITXER

Era tot un entremat de fitxes de diferents colors. En aquella època els ordinadors encara no s’utlitzaven per això...


FITXA USUARI
FITXA LLIBRE
I va arribar el dia de la inauguració: el 21 de novembre de 1992 es va obrir la nova Biblioteca Muinicipal. Jo intentava estar a l’última de les novetats publicades i comprava els llibres al Robafaves a Mataró i a Proa a Premià de Mar. Vaig fer bons amics.

CARNET DE LA BIBLIOTECA
Però sempre s’ha d’evolucionar, i va ser l’any 1994 quan el Ramon Fontseca, Regidor de Cultura, em va oferir fer el curs d’Auxiliar Tècnic de Biblioteques i, és clar, el vaig fer. Però no va ser fins el 2002, deu anys després d’aconseguir la feina, que es van convocar oposicions a la biblioteca I, aleshores, vaig tornar a estudiar de valent. Ara opositava ja com a Auxiliar Tècnic de Biblioteques i, el novembre d’aquell any, vaig aconseguir la plaça fixa.
Caram, Juliana...
—Ui, i després va venir el trasllat. 
—El trasllat al carrer Sant Joan? 
—No, abans d’arribar aquí, vam ser uns anys a l’Avinguda Pare Jaume Català!
 
TRASLLAT AV. PARE JAUME CATALÀ
  
 
 
 
 
 


 
 A l’emplaçament de la Biblioteca Municipal hi havia d’anar la Policia Local i, de manera provisional, perquè ja hi havia la intenció de construir la nova biblioteca, vam traslladar-nos a un local de l’Avinguda Pare Jaume Català. Vam aprofitar tot el mobiliari i vam aconseguir 3 ordinadors. Va ser allà on va arribar l’internet a la biblioteca!

TRASLLAT AV. PARE JAUME CATALÀ
 

—Ja éreu molt aprop d’adherir-vos a la Xarxa de biblioteques de la Diputació, oi?
—Sí, el projecte ja era en marxa, i l’any 2009, concretament, el 13 de juny, vam inaugurar la Biblioteca Ilturo.
I vas conèixer la Raquel...
—Doncs, no. La Raquel la vaig conèixer molt abans. Jo ja sabia que vindria una persona a dirigir la biblioteca i, no t’enganyo, tenia curiositat per saber com seria, tot i que jo no tinc mai problemes amb ningú i estava convençuda que ens avindrÍem. Però quan vaig saber que era la Raquel vaig tenir una gran alegria, perquè ja ens coneixíem de Mataró, de la biblioteca. Bé, doncs, i amb la Raquel vam estar tot el mes de maig a porta tancada organitzant i classificant tot el fons per poder obrir el juny.


Jo, però, em vaig haver de reciclar amb el programa informàtic i, de fet, sempre ho hem anant fent, ja que sovint fem cursos de la Diputació per estar al dia.


I ara t’explicaré un secret... l’any 2010 vaig presentar-me a la prova d’accés a la Universitat per a majors de 40 anys i vaig aprovar. Així que em vaig matricular a Biblioteconomia i Documentació. Ho vaig fer com un repte personal, però no vaig poder tirar endavant amb el curs, per horaris i feina, però sempre m’ha quedat la satisfacció d’haver arribat a la Universitat. Potser ho vaig fer tard, però ho vaig fer.
Juliana, ets una caixa de sorpreses!
—Les sorpreses me les han donades els usuaris a mi cada tarda. Sempre bones, no t’enganyo. He tingut la sort de tenir una feina molt gratificant, on he gaudit moltíssim, he conegut molta gent i he aprés moltes coses. És una feina que culturalment t’enriqueix molt.
L’Enyoraràs molt quan et jubilis, doncs?

—Sí, ho enyoraré molt, però sobretot enyoraré molt la gent. N’estic convençuda. Però encetaré una etapa de la meva vida per gaudir amb els meus, i fer les coses que per horaris no he pogut fer abans.
Juliana, nosaltres també t’enyorarem molt, els teus companys i els usuaris de la Biblioteca Ilturo, ja que tu formes part del nostre paisatge quotidià i de la història cultural del nostre poble. Ara haurem d’aprendre a no trobar-te cada dia a la biblioteca, avesar-nos al buit de la teva discreta presència.
No deixis de venir a la biblioteca, Juliana, no deixis mai de tornar a casa teva.
VINA SEMPRE, JULIANA, I GRÀCIES!



DEDICATÒRIES  

Som aquí per honorar na Juliana i glosar la seva bona manera de fer ara que es jubila. Tothom a Cabrera associa la seva imatge i personalitat a la biblioteca: és na Juliana de la biblioteca. Ella és una part substancial de la imatge pública de servei associada a la nostra biblioteca. És una imatge feta de molts anys d'una gestió professional que connota una especial credibilitat i autenticitat, la marca de la cosa viscuda. No val la pena precisar quants en fa que na Juliana és a Cabrera; n'hi ha prou dient que hi és d'abans de la informatització del catàleg, quan els ordinadors encara no eren a la biblioteca.
Amb na Juliana, la biblioteca ha viscut i superat diversos trasllats, tot un pelegrinatge per distintes seus. D'uns anys ençà tenim al poble un espai absolutament de primera i amb tanta qualitat que és un equipament cultural de referència, per l'orientació que sempre s'hi troba i per les moltíssimes activitats al voltant de l'impuls de la lectura. Des del punt de vista conceptual, la qualificació de biblioteca de Cabrera com a especialitzada en arqueologia, qualificació a la qual ella també hi ha contribuït, la reforça i consolida. Amb l'arribada de na Raquel, totes dues han estat la condició de possibilitat d'aquesta esplèndida evolució des d'una biblioteca merament municipal a l'actual Biblioteca Ilturo, vinculada a la magnífica xarxa pública de biblioteques de la Diputació. Avui ja ningú es recorda de quan els llibres eren al vell Can Martinet, entrant a mà dreta, en un edifici fosc i rònec compartit amb correus, que sortosament avui també té l'espai digne que pertoca. En tot cas, subratllem de passada el compromís ferm de tots els equips municipals amb la biblioteca.
Deixem les dades més objectives i subratllem els valors d'aquesta marca de la cosa viscuda que fa un moment esmentàvem. Na Juliana s'imposa amb un somriure imperceptible que combina de forma natural, pau, serenor, ironia i tranquil·litat. Potser no és ben bé un somriure, que també el té i sovinteja, sinó una mirada de distància elegant i senzilla, tan pròpia de la paciència i del treball constant que caracteritza el ritme del gremi.
No sé per quins camins mentals sovint he associat el silenci de les biblioteques i el caliu cultural que s'hi respira, amb una certa harmonia còsmica i intemporal, amb una mena de música de les esferes a què convida el saber. Les biblioteques fan possible un món millor, més civilitzat i humà, ens fan més persones, perquè són una de les seus més evidents de la cultura de qualitat. Com a ensenyant em crida especialment l'atenció veure com na Juliana interactua positivament amb la canalla. Els adults n'hem d'aprendre la pacient atenció personal d'escolta i d'orientació que dispensa als més joves, l'empenteta i el somriure exigent per fer els deures escolars, l'ajud puntual en la recerca d'informació. Copiem-ne les frases no directives, sinó només suggeridores o, també, el recordar l'existència d'activitats complementàries, com ara els conta-contes, alguns d'ells en llengües estrangeres. Tot i que sigui un públic predisposat, el cert és que el bon saber fer que honora també a tothom qui treballa a la biblioteca, permet mantenir la capacitat d'atracció del public escolar i de la població en general.
Per tot plegat, pel saber anar més enllà de la tasca professional, moltes gràcies i també, moltes felicitats per haver-ho aconseguit.
Joana Orfila


A Cabrera, al llarg de molts anys i per moltíssima gent, Juliana ha estat sinònim de llibres, lectures, biblioteca…
Hem tingut la gran sort de poder comptar amb ella, una persona que estima la seva feina i que, amb pocs recursos, va aconseguir oferir un servei de gran qualitat a tots els lectors que s’han acostat a la biblioteca al llarg dels últims anys.

Particularment, jo només tinc paraules d’agraïment per a ella. Al llarg del procés de construir i fer funcionar la biblioteca ilturo vaig gaudir de la seva inestimable ajuda, comprensió i adaptació davant les novetats, suport constant, i l’aportació de la seva llarga experiència com a bibliotecària.
Ara comença una nova etapa, i espero de tot cor que gaudeixi del seu temps i, estic segura, continuï fent feliços a tots els que l’envolten.
Gràcies, Juliana!

Elisabet Cusí


 

PER LA JULIANA BORRÀS

 Considerate la vostra semenza:
fatti non foste a viver come bruti,
ma per seguir virtute e canoscenza.
 

Recordeu-vos de la vostra llavor:

no vau ser fets per viure com les bèsties,

sinó adquirint virtut i coneixença.
 

(traducció de Josep Maria de Sagarra)
De vegades he pensat que no estaria malament fer esculpir a la llinda de les portes de les biblioteques aquest vers del cant XXIV de l'Infern - “fatti non fosti a viver come bruti” -, que Dante va posar ni més ni menys que en boca d'Ulisses, personatge fundacional de la cultura d'occident. Des de la porta, el vers es miraria el carrer, i tothom que hi passés el llegiria. O bé un altre vers que hi fa referència, del fragment de les Elegies de Bierville de Carles Riba que cito aquí sota:“Sé que no fórem fets per a un destí bestial.”
 
Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes
    per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,
jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres;
    sé que no fórem fets per a un destí bestial.
 
Encara avui, els llibres són els principals contenidors de la cultura que ens distingeix com a humans, i ho continuaran sent fins que internet no s'endreci. Fins i tot llavors, però, quan els llibres s'hagin definitivament desprès del paper, continuaran dient-se així, llibres, i les biblioteques, d'una o altra manera, continuaran sent la salvaguarda dels llibres, tal com avisen amb el seu propi nom. A la biblioteca el llibre es converteix en un afer comunitari. I mentre les persones ens distingim per la capacitat de racionar, mentre no caiguem en aquest tan perillós “destí bestial”, hi haurà llibres, vull dir: la voluntat de preservar el pensament raonat. En això, l'escriptura no serà mai superada per l'audiovisual, perquè cap altre mitjà pot arribar a donar la puresa i la neutralitat de la paraula escrita.
En aquesta evolució de les biblioteques pensava mentre llegia aquesta entrevista tan maca a la Juliana, que ha passat ja per quatre biblioteques, a través de les quals ha viscut els grans canvis tecnològics dels últims anys. També pensava en la seva presència, en la presència insubstituïble dels bibliotecaris, en el cas de la Juliana d'una gran amabilitat i d'una gran professionalitat – coses que solen anar juntes: “la bellesa és una disciplina”, deia la Virgínia Woolf.
I de l'ofici de bibliotecari, de vegades som poc conscients de la transcendència que té, quan s'exerceix amb dignitat. La biblioteca és un reducte defensiu de la llibertat, i un baròmetre d'aquesta llibertat en cada poble. No per res un dels moments característics del nazisme va ser la crema de llibres de la Bebelplatz l'any 1933. A partir d'aquell moment ja hi va haver un semàfor verd a la inhumanitat, i va venir el que va venir.
Perdoneu totes aquestes referències, però em sembla que vint anys de competència en un ofici com el de bibliotecària es mereixien un pensament seriós sobre el paper que les biblioteques – i per tant de les bibliotecàries - en relació a la llibertat.
La llibertat conquerida en l'apassionada recerca
    del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
    per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
    per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix. 
La llibertat, diu Riba, guanyada amb tant d'esforç intel·lectual, on sigui que se la preserva, se la preserva per tothom. I si decau en algun lloc, ho patim tots. Valguin aquestes citacions com a agraïment de tot cor, Juliana, per la teva amabilitat i pels teus vint anys de professió, en nom meu i en nom de tots.
Toni Sala

ANIMALS DE BIBLIOTECA
Entre els racons obscurs de la meva infantesa i amb l’ombra del franquisme al damunt de tots nosaltres, guardo un lloc preeminent per a la primigènia biblioteca de Cabrera de Mar: espai aleshores ubicat a Can Martinet, avui Casal dels Joves. Allí hi vaig fer les primeres lectures d’obres marcades amb l’ex-libris de la col·lecció ‘Hilaturas Caralt’ i Rosa-Isabel Garí, la bibliotecària, ens aguantava estòicament, a alguns més que a d’altres i ens guiava en les nostres primeres lectures sòlides.
Per a mi, després en el temps, hi ha una segona bibliotecària cabrerenca cabdal que és la Juliana Borràs, al capdavant  ja de la nau de llibres en uns temps amb més puixança per a l’edició i que particularment recordo al local de davant de l’Ajuntament –actualment seu de la Policia Municipal–; i en segona instància, on ara hi ha els serveis socials i activitats de la gen gran, al costat de la farmàcia.

En aquest punt la biblioteca ja va fer un bon salt, empentada pel suport i la sensibilitat del consistori i per la bona feina de la Juliana, que escoltava i coneixia els seus lectors, que sabia tenir al seu abast les lectures que demanaven i crear un circuit d’amics entorn del llibre.
D’aquest segon salt es va passar a un tercer: l’actual biblioteca Ilturo, dirigida per Raquel Rodríguez, on estem actualment. La Juliana hi conclou la seva tasca professional i es jubila aquest 2014. L’hem pogut veure involucrada amb convicció en el projecte i adaptant-se als darrers temps, que vénen acompanyats de noves tecnologies i paraules rares: ‘radiofreqüència’.
Són molts anys de paciència i bona atenció, d’amor als llibres, però sobretot als lectors, aquests animals de biblioteca que tenim costums estranys i passions irrefrenables i a voltes incomprensibles. La Juliana, com totes les bones bibliotecàries, les ha entès i ens les ha facilitades.
Moltes gràcies, Juliana, per tot i que en la merescuda jubilació que t’has guanyat, ‘la llibertat condicional’ que deia un amic meu poeta, puguis llegir molts llibres, tots els que vulguis i gaudir plenament de la vida.
I segur que no deixaràs d’anar a la biblio, ara com a lectora!
Albert Calls i Xart


La meva relació amb la Juliana va començar quan jo encara tenia la llibreria, Proa Premià, i ella venia a buscar llibres per a la biblioteca. El seu interès en trobar lectures que agradessin als usuaris és el que més destacaria d’ella, a banda de la seva motivació per anar perfeccionant el seu ofici.

Recordo que es deixava assessorar fent cas  dels meus suggeriments basats en les preferències dels meus clients, molt similars a les dels lectors de Cabrera. També s’interessava en les novetats més prometedores, delerosa de satisfer les expectatives dels usuaris de la biblioteca als quals va demostrar conèixer força bé. Això és una cosa que valoro, perquè demostra una gran generositat envers els altres, a més d’ una forta implicació amb el lloc de treball.

Els darrers anys he tingut la sort de ser una de les usuàries de la Biblioteca Ilturo i he pogut beneficiar-me d’aquestes atencions que explico. Es per això que estic segura que serem molts els que trobarem a faltar el veure-la rere el taulell, sempre disposada a satisfer de la millor manera les nostres ànsies de lectura.

Sílvia Tarragó
El seu somriure tímid i la seva discreció em van fer sentir com a casa el primer dia que vaig entrar a la biblioteca de l’Avinguda Pare Jaume Català, sota “la porxada”.
Allà van néixer les meves primeres converses amb la Juliana, triant lectures per a mi i per a les meves filles. A mi se’m va guanyar d’entrada per la seva franca predisposició, i a elles tres, per la seva “santa paciència”. Llavors, eren molt petites i la Juliana ens buscava un racó a terra, amb tres o quatre coixins, perquè hi passéssim l’estona envoltades de contes i llibres de roba. Totes quatre guardem molts bons records d’aquelles tardes en les quals vam crear uns vincles, fets de silencis i d'anècdotes, que encara avui ens uneixen.
A la Juliana li agrairé sempre que m’ajudés a transmetre a la Georgina, a la Carlota i a la Berta el meu amor i respecte vers els llibres, que les agafés de la mà i els mostrés l'essència d'una biblioteca i que trenqués el tòpic de la bibliotecària seriosa i distant.
Hi ha molta gent que fa bé la seva feina, fins i tot, molt bé. Però n'hi ha d'altres, com la Juliana, que se l'estimen, i això és el que les fa brillar.
Gràcies, Juliana, t'enyorarem!
Mercè Pujadas Cid