divendres, 19 de desembre de 2014

EL JOSEP MARIA FONALLERAS A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Avui a EL CALAIX DELS ESCRIPTORS ens hem apropat al Josep Maria Fonalleras i li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori... 

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
JM.F. És difícil de dir. Incorpores primer la lectura, no?, i després continues i t’atreveixes a escriure una cosa que potser és ben vista per un professor que t’encoratja, i després per un amic o un conegut que et diuen que sí, que endavant. I després.... Posem-hi, no ho sé, cap als vint anys. 

Per què escrius? Ho fas cada dia?
JM.F. Aquesta encara és més difícil. De fet, no ho sé, ho reconec. No pas per un afany d’ensenyar o d’il·lustrar o d’alliçonar, sinó potser per un detall més senzill, més humil i alhora més pretensiós. La pulsió, aquella “diabòlica mania” que deia Pla. Perquè veus la possibilitat (o la necessitat) de dir determinades coses, d’explicar aquelles històries, que són allà i et reclamen, en certa manera.
Miro de fer-ho cada dia, sí, a part de les obligacions contractuals i que també em van bé per exercitar, per estar en forma, per obligar-me a escriure fins i tot quan no en tinc ganes. Si un dia no escric, també respiro.

JOSEP MARIA FONALLERAS (Girona, 1959)

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
JM.F. Cap ni una. De fet, m’estimava més la nit, però a mesura que em faig gran, tendeixo més a escriure de dies. El lloc? M’és igual. Millor si hi ha una certa tranquil·litat, però no és absolutament imprescindible. No tinc una habitació especial o uns bibelots que m’hi ajudin o una música. Per ara, cafè i tabac, això sí.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
JM.F. Transmetre la sensació del pas del temps. Aviat està dit, però és ben dificultós. I, després, sobretot, la doma de les paraules, de la sintaxi. La lluita contra aquella sensació que tot ja ha estat dit i que no saps què carai pots dir de nou. L’afany de fer-ho però amb eines moderades, sense escarafalls.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
JM. F. N’hi ha uns quants. La mort, la memòria, la connexió entre nosaltres i els que ja no hi són, allò que deia Vinyoli a “El silenci dels morts”. També les absurditats de la nostra vida, una certa sensació d’”spleen”, de pèrdues.


Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
JM.F. Treballo molt l’atmosfera, l’acumulació de materials, la necessitat de disposar de molta informació per després reduir-la al màxim. L’estructura? Depèn del llibre. A vegades parteixes d’una sola idea que es desenvolupa sola. A vegades, necessites unes crosses, un mapa.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
JM.F. No necessàriament. Necessites un canemàs, un espai on saber que tot està més o menys pensat, dibuixat, una base sobre la qual després teixeixes. Però també és cert que la pròpia escriptura té vida singular i que es reforma i s’autogenera i té energia per fer-te anar cap a llocs no necessàriament calculats abans.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
JM.F. Pla, Carner, Basani

Estàs treballant en algun projecte literari?
JM. F.  En alguns. Un llibre sobre art i literatura i un recull de contes. Ah, i un relat juvenil.


Un consell per aquells que vulguin escriure.
JM.F. Llegir. Llegir i llegir. I després intentar combinar dues forces: la de deixar-se endur i la de controlar les regnes. Totes dues són importants.

 Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
JM.F. No tinc escriptori. És a dir, calaix tampoc no n’hi ha. En tot cas, escampades pel menjador carpetes amb tot de retalls que no sé encara si seran intranscendents i decisius. 

Moltes gràcies, Josep Maria!

dilluns, 15 de desembre de 2014

EL MÉS LLEGITS

Aquí teniu la llista de novel·les més llegides el passat mes de novembre.


1. La reina oculta, Jorge Molist
2. Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals             
3. La palabra se hizo carne, Donna Leon  
4. La mujer del juez, Jane Gardam
5. Quédate a mi lado, Noelia Amarillo
6. Las legiones malditas, Santiago Posteguillo Gómez       
7. Todo lo que hay, James Salter  
8. Petirrojo, Jo Nesbo       
9. Un sábado con los amigos, Andrea Camilleri    
10. La ira de los ángeles,  John Connolly     


11. El balcón en invierno, Luis Lander
12. Ritos funerarios, Hannah Kent 
13. La tienda vintage de Astor Place, Stephanie Lehmann
14. El jilguero, Donna Tartt
15. La llave de Sarah, Tatiana de Rosnay    
16. La mirada de los ángeles: los crímenes de Fjällbacka, Camilla Läckberg
17. El pelegrinatge insòlit de Harold Fry, Rachel Joyce          
18. Muchachas, Katherine Pancol 
19. Las chicas de campo, Edna O'Brien        
20. La ladrona de vestidos, Natalie Meg Evans        
21. Los jardines de la luna, Steven Erikson
22. Out, Natsuo Kirino   
      

23. Cuentos completos, Julio Cortázar        
24. El caso Leavenworth, A. K.Green          
25. Prométeme que serás libre, Jorge Molist            



dimarts, 9 de desembre de 2014

L'HORA DEL CONTE

Dijous, 11 de desembre, a les 6 de la tarda, arriba una HORA DEL CONTE molt especial.

La Marta Fos i el Miquel Cartró vénen a parlar-nos de LES FLORS DEL SÀHARA...



T'esperem a la Sala Infantil de la biblioteca per gaudir plegats de la darrera HORA DEL CONTE del 2014.
No hi faltis!


dilluns, 1 de desembre de 2014

AGENDA DEL MES DE DESEMBRE

Aquí teniu les activitats programades per aquest darrer mes del 2014!


De dilluns a divendres

TALLER D’INFORMÀTICA INICIAL
Sessions d’iniciació a Internet i informàtica (ALFIN).
Cal inscripció prèvia. Màxim 2 persones per sessió

En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos 



Divendres,  de 7 a 8 de la tarda

LET'S TALK IN ENGLISH! (GRUP DE CONVERSA EN ANGLÈS)
Vols practicar l’anglès de la mà d’una persona amb un alt nivell de la llengua anglesa durant una hora? Apunta’t a la biblioteca. (Cal inscripció prèvia)

En col·laboració amb l’Escola d’Adults El Clos 



Dilluns, 1 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre

CLUB DE LECTURA
Historias de cronopios y de famas de Julio Cortázar
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.





Dijous, 11 de desembre, a les 6 de la tarda

L'HORA DEL CONTE
LES FLORS DEL SÀHARA, a càrrec de Marta Fos, l'ACAPS Wilaia Alt Penedès.


Divendres, 19 de desembre de 6 a 7 de la tarda

CLUB DE LECTURA INFANTIL
Per a nens i nenes de 7 a 10 anys (Cal inscripció prèvia)



Divendres, 19 de desembre i dissabte, 20 de desembre en horari de biblioteca

CINEMA
Projecció continuada d'una selecció de curtmetratges adreçats al públic adult i infantil per celebrar el 21 de desembre, el dia més curt de l'any.


divendres, 14 de novembre de 2014

FES QUE LA BIBLIOTECA BATEGUI

Avui comencem una nova EXPOSICIÓ a la Biblioteca Ilturo.
Volem fer "bategar" la biblioteca!
Sota el lema "Fes que la biblioteca bategui", les Biblioteques del Maresme participen un any més en la Marató de TV3 dedicada a les malalties del cor.




Ens vols ajudar?

Col·labora deixant el teu desig al cor gegant que hem preparat les biblioteques.

Escriu el teu desig de tot COR i COL·LABORA amb la Marató de TV3

http://www.tv3.cat/marato/activitats/maresme

(Del 14 de novembre al 14 de desembre)


        



divendres, 7 de novembre de 2014

L'ALBERT CALLS A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Dimecres, 26 de novembre, l'Albert Calls presentarà a Can Bartomeu el seu darrer llibre, SA i CATALÀ.



ALBERT CALLS (Cabrera de Mar, 1966)

Però per conèixer-lo millor abans de la presentació, li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...

Vols saber què hi hem trobat?

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
A.C. De petit. Vaig tenir la sort que la família em va ensenyar a llegir molt aviat i d'estar envoltat de llibres. Els meus jocs s'alternaven amb les lectures i la recreació dels móns imaginaris que m'obrien altres universos. Llegir és una porta a d'altres dimensions, una manera de fugir de la realitat i d'experimentar d'altres vivències molt enriquidores. Després de moltes lectures de llibres vaig passar a les dels còmics i a l'intent de ser dibuixant d'historietes, però el llenguatge literari em va atreure més i vaig començar a escriure poemes i contes que vaig aplegar en un primer volum del qual encara recordo el títol, 'El llarg hivern del saltador de rampes'.

Per què escrius? Ho fas cada dia?
A.C. S'escriu per una mena de discurs irracional, una necessitat interna. Probablement s'és més feliç lluny de les activitats intel·lectuals, fruint de la naturalitat de les coses. L'escriptura és una 'consolació de la vida', com em sembla que va dir el poeta Verlaine. D'altres autors han defensat que és un do i alhora un càstig. Jo crec que si estiguéssim plenament sans i  en harmonia amb la natura, ni escriuríem ni pintaríem ni faríem art, perquè aquestes pràctiques formen part del nostre cercle neuròtic i autodestructiu, d'afirmació de l'ego moltes vegades. En una illa deserta i en solitari, sense possibilitat de públic, tindria sentit escriure? En aquesta situació trobaríem resposta a la vostra pregunta. També hi ha molta gent que es pensa que pel fet d'escriure o ser artista és millor que un altre i s'equivoca. El millor artista que he conegut, el poeta i activista cultural Joan Borda, de Bellcaire d'Urgell, defensava que la vida en ella mateixa ja es poesia, i quan ho va assumir va deixar d'escriure.

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure?
A.C. Les mateixes que molta gent, suposo, el bolígraf que m'agrada, la llibreta amb la qual em sento bé –sempre en porto una al damunt–, el fetitxisme amb el material, tot i que l'hàbit no faci el monjo. Si que tendeixo a destruir tots els documents manuscrits en paper, un cop fets servir com a esborranys i que he estripat molt de material quan no m'ha agradat. El mestre Ventura Ametller escrivia en fulls usats i amb lletra molt petita perquè deia que s'ha de llançar molta cosa i val més no gastar paper del bo. En la societat actual hi ha un excés d'autoego que ens aclapara, tothom es posa títols que no s'ha guanyat, ven el producte quan encara no n'hi ha, en un patètic sobreexcés de màrqueting. En literatura, especialment, cal reivindicar la figura de l'artista enfrontada obertament a la de l'artesà... l'entreteniment mediàtic, l'amiguisme, el nepotisme i la pallassada cultural que institucions decimonòniques –algunes de catalanes– i mitjans de comunicació buits de contingut han solidificat socialment. La figura de l'artista com a professió i com a icona mediàtica ha fet molt de mal. Cal tornar a l'essencialisme. El camí de l'art sovint és el dolor, l'autocrítica, la insatisfacció permanent per assolir més, viure al marge sense esperar massa. La resta, menjar-brossa, 'pallassos de la tele' per divertir-nos, però que ens deixen tan buits com al principi. Per això l'obra de Rilke sobreviu al pas del temps. Ell tenia el secret de la immortalitat en l'art a les seves mans de poeta.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
A.C. La de guanyar-me el pa diàriament en una professió cada cop menys valorada i per tant, la manca de temps. El principal obstacle de l'autor sol ser el no poder disposar de temps, real i mental, per poder projectar-se i escriure, per experimentar i treballar, fer i desfer per recomençar de nou cada dia, el camí de Tàntal.




Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
A.C. Hi ha una reflexió que va fer Espriu de què hi ha la vida i la mort i la resta són circumstàncies. Per això a la seva làpida hi ha solament el nom i la data de naixement i la de defunció, sense floritures. I té gran part de raó, però entre mig del parèntesi vital van passant moltes coses que no entenem i que motiven el nostre clam, la nostra revolta, el nostre desassossec...  Al principi vaig començar a escriure com a revolució personal, com a rebuig d'alguns plantejaments que no m'agradaven, com a resposta al buit que acompanya l'existència humana. Però el pas dels anys m'ha ensenyat que no és així, que hi ha grans forats, però també que entre espai i espai i ha moltes coses, que cal aprendre a saber veure-les. Per això en els darrers anys escric molt poca poesia, només quan sento que haig de dir alguna cosa. Al marge que escriure ficció ho faci per provar registres o manifestar històries que vull explicar.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
A.C. És essencial fer-ho. Abans de construir has de fer els plànols. Si no t'arrisques a què l'obra s'enderroqui pel seu propi pes. Ho aprens amb els anys, saber polir la rauxa és la clau.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
A.C. En alguns casos em puc deixar endur i esperar si el resultat em satisfà tècnicament, però deixant-ho reposar per visualitzar-ho amb calma. En d'altres, és preferible saber el final, cas de la narrativa, perquè sinó no funciona l'engranatge. Molt més en històries que demanen que dominis tot l'univers que crees, perquè sinó no són versemblants. A més, el lector cada vegada és millor, més preparat... Encara que no ho pugui semblar per alguns llibres que s'editen. Es veu a les biblioteques que el públic lector evoluciona permanentment en positiu, cap endavant.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
A.C. Els que m'enduria a una illa deserta: 'La Bíblia', 'Don Quijote de la Mancha', Rilke (al complet). I del Maresme, amb dimensió universal malgrat no els hagin reconegut prou, Valerià Pujol i Ventura Ametller

Estàs treballant en algun projecte literari?
A.C. La reescriptura del que tinc és ara la meva prioritat. Molt de material que vaig fer en èpoques que escrivia molt, passar-lo per la senalla, destruir i reconstruir. També alguns projectes que te'ls trobes, surten pel camí. Millor no parlar massa de les coses fins que estan fetes.

Un consell per aquells que vulguin escriure.
A.C. Estan tots a 'Cartes a un jove poeta', de Rilke i amb una senzillesa excepcional. Al final és la recerca de l'autenticitat, el que busquem tots a la vida, defugint les remors i ficcions del vel de Maia que ens aparten del traçat i com Ulisses –tots som Ulisses–, del retorn a Ítaca en lluita permanent contra els obstacles del destí.

 Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
A.C. Sempre he pensat que el millor escriptori és el que es porta al damunt, amb un mateix. Per això normalment vaig amb un 'macuto' en el que hi ha una llibreta, un bolígraf i algun llibre. La gent no entén que sempre porti un llibre al damunt, però mai se sap on pots esgarrapar algun minut de temps. També és un clam reivindicatiu a favor del paper imprès. A l'escriptori tangible i real de casa, però, hi ha més bolígrafs, llibretes... Ah!, i una tàblet d'emergència per si em falla l'ordinador, però no la faig servir molt de moment, la veritat.



Moltes gràcies, Albert!
Ens veiem dimecres 26 a Can Bartomeu!


dijous, 30 d’octubre de 2014

L'AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE

Dilluns, 3 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre

CLUB DE LECTURA
14 de Jean Echenoz
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.





Dimecres, 12 de novembre, a les 6 de la tarda

LET'S PLAY THE TALE!
PIGS AND MORE, a càrrec de la Patrícia McGill.





Dimecres, 26 de novembre, a les 8 de la tarda a Can Bartomeu

PRESENTACIÓ
Presentació del llibre SA I CATALÀ, de l'Albert Calls.



Divendres, 28 de novembre de 6 a 7 de la tarda

CLUB DE LECTURA INFANTIL
Per a nens i nenes de 7 a 10 anys (cal inscripció prèvia)



dilluns, 27 d’octubre de 2014

INFORMÀTICA INICIAL A LA BIBLIOTECA

La Biblioteca Ilturo col·labora amb l'Escola d'Adults El Clos oferint-vos cursos, totalment gratuïts, d'iniciació en informàtica i Internet (ALFIN). Podreu aprendre el funcionament bàsic d'un ordinador així com la manera de cercar informació a través de la xarxa o crear el vostre correu electrònic.

Us esperem!


L'AGENDA DEL MES D'OCTUBRE DE 2014

L'agenda del mes d'octubre, esperem que us engresqui!


dijous, 23 d’octubre de 2014

EL CLUB DEL GOMET VERMELL


Convoquem a tots els Gomets Vermells de la rodalia avui divendres, 24 d'octubre, a les 6 de la tarda!!!
Iniciem un nou camí plegats per viure un munt d'aventures!


dimarts, 21 d’octubre de 2014

L'HORA DEL CONTE

Dijous, 23 d'octubre, arriba L'HORA DEL CONTE amb l'Eva González
L'Eva ve a explicar-nos contes que "fan bullir el calder de la iaia Maria"...





T'esperem a les 6 de la tarda a la Sala infantil de la biblioteca... On es troba la nostra butaca màgica.



dijous, 16 d’octubre de 2014

LES MÉS LLEGIDES

Aquestes són les novel.les més llegides pels nostres usuaris el passat mes de setembre
N'has llegit alguna?

1. Nos vemos allá arriba, Pierre Lemaître
2. Mi planta de naranja lima, José Mauro de Vasconcelos             
3. Cròniques de la veritat oculta, Pere Calders


4. Un hermoso lugar para morir: el primer caso del detective Cooper, Malla Nunn              
5. Donde rompen las olas, Claudie Gallay
6. En la ciudad de oro y plata,  Kenizé Mourad     
7. Rosa candida, Ólafsdóttir Audur Ava    
8. Juntos, nada más, Anna Gavalda           
9. Carta a la reina d'Anglaterra: amb dues postdates de l'autor,  Vicenç Pagès    
10. Un cor ple d'estrelles: un relat sobre el poder de l'amor, Álex Rovira Celma      
11. La voz,  Arnaldur Indridason     
12. La montaña mágica, Thomas Mann


13. Tormenta de espadas, George R. R.Martin        
14. El reino dividido,  Miklós Bánffy
15. Los días contado,  Miklós Bánffy            
16. Cincuenta sombras de Grey, E. L.James
17. El mal de Montano, Enrique Vila-Matas
18. La campana de cristal, Sylvia Plath        
19. Lazos profundos, Rosamunde Pilcher  
20. Trafalgar,  Benito Pérez Galdós
21. Danza de dragones, George R. R.Martin            
22. Las olas del destino, Sarah Lark
23. L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, Jonas Jonasson
24. Los cansados,  Michele Serra
25. La última noche, James Salter


dilluns, 13 d’octubre de 2014

PETITS GRANS LECTORS

Aquests són els llibres més llegits pels lectors més joves de la Biblioteca Ilturo el passat mes de setembre!

GOMET BLAU (5- 7 anys)

 Allà on viuen els monstres, Maurice Sendak     
Els tres porquets,  Cuxart, Bernadette 
La vaca que va pondre un ou, Andy Cutbill     
Digues on és, Thierry Laval        
A reveure, cocodril!, Annie Kubler         



GOMET VERMELL (7-10 anys)

Setè viatge al regne de la fantasia, Geronimo Stilton
El misteri de la tifa de gos abandonada, Anna Cabeza   
Magdalenes amb problemes, Ana Bergua         
El código del dragón, Tea Stilton             
En Mil·li : el mil•liari romà de Vilassar de Mar, Imma Romeu




GOMET VERD (10-13 anys)

Somerset, Sílvia Tarragó Castrillón         
Tot és genial (i bestial), Liz Pichon          
SMR sobre patins!: síndrome de la muntanya russa, Renee RachelRussell,          
¡Atrapados en la nieve!, Jeff Kinney     
Un pringat total, Jeff Kinney     


dilluns, 22 de setembre de 2014

L'EDUARD MÁRQUEZ A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Dilluns, 6 d'octubre a les 7 de la tarda, tindrem el plaer de rebre a la Biblioteca Ilturo l'Eduard Márquez, autor de llibres de poesia, reculls de contes i novel·les per a nens i adults. 





Però per conèixer-lo millor abans de la seva visita, li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida? 
E. M. Sempre he volgut ser escriptor. Recordo que, de nen, acabava de llegir un llibre i pensava: “Això és el que vull fer”. Però m’hi vaig posar d’adolescent, per allò d’escriure poemes sobre les penes d’amor tan típiques de l’època dels grans a la cara i sobre els primers entrebancs existencials (qui sóc?, què pinto aquí?, per on he de tirar?).

Per què escrius? Ho fas cada dia? 

E. M. Ho faig perquè m’ho passo molt bé inventant històries (crear personatges, maquinar arguments...) i escrivint-les (treballar la llengua, l’estil...). Durant algunes èpoques, he pogut escriure cada dia.

Tens alguna mania/costum a l’hora d’escriure? 

E. M. No. Puc fer feina a qualsevol lloc i amb qualsevol estri.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius? 

E. M. Per a mi, el més complicat és “muntar” la història, és a dir, trobar la millor manera de presentar-la al lector perquè s’hi enganxi.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins? 

E. M. A grans trets, crec que sempre dono voltes a les mateixes preocupacions, que giren al voltant del tema de la identitat: qui som?, què sabem de nosaltres i de la gent que ens envolta?, som sincers a l’hora d’explicar-nos?, com construïm la història de la nostra vida?, com la reajustem per tirar endavant?


Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure? 

E. M. Sí, abans de començar a escriure, sé tot el que passarà. Però això no vol dir que, si es dóna el cas durant l’escriptura de trobar alguna idea o alguna solució millor, no la incorpori al text. Només és qüestió de reajustar les altres peces.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

E. MIntento que la història i els personatges vagin allà on vull.

8. Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia. 

E. M. Complicat. Canvien massa sovint. Potser els autors que m’acompanyen amb més tossuderia són poetes: Leopardi, Hölderlin, LarkinLowellYeatsAndradeUngaretti, Cernuda, Vinyoli...

Estàs treballant en algun projecte literari?

E. M. No.

Un consell per aquells que vulguin escriure. 

E. M. El consell de Goethe: “Com l’astre, sense precipitació però sense descans”.

Per cert, què podem trobar al calaix del teu escriptori? 

E. M. Un munt de llapis.

Moltes gràcies, Eduardfins dilluns 6 d'octubre!