dimarts, 3 de desembre de 2013

SÍLVIA SOLER A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Dijous, 12 de desembre a les 7 de la tarda, tindrem el plaer de rebre a la Biblioteca Ilturo a la Sílvia Soler. L'escriptora de terres gironines, i d'una llarga trajectòria professional, vindrà a parlar del seu darrer llibre, L'estiu que comença, Premi Ramon LLull 2013. Podrem conversar amb ella de la Júlia i l'Andreu, del destí d'ambdues famílies i dels sentiments.

Però per conèixer-la millor abans de la seva visita, li hem demanat que ens obri el calaix del seu escriptori...

Vols saber què hi hem trobat?


https://www.facebook.com/silvia.s.guasch
SÍLVIA SOLER (Figueres, 1961)
Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
S.S. Et diria que des de sempre. Quan era petita escrivia un diari i, a l’adolescència ja vaig començar a escriure relats amb intenció més literària.

Per què escrius? Ho fas cada dia?
S.S. Escric per plaer, perquè és el què més m’agrada fer (al costat de llegir). Escriure també és, des de fa uns anys, el meu ofici i, sí, escric cada dia i amb una disciplina horària sempre que puc.

Tens alguna mania o costum a l’hora d’escriure?
S.S. La veritat és que no. Només necessito silenci i una bona cadira que em protegeixi l’esquena.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
S.S. El meu estil és molt directe i concís (crec que deformació professional dels anys de periodisme) i sovint m’he d’esforçar a entretenir-me en les descripcions, no anar directament al gra del què vull explicar.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
S.S. Sí. M’interessa l’ànima humana, la psicologia dels personatges, les relacions personals, la família, és a dir, faig una literatura centrada en els sentiments.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
S.S. Sí, és clar. De fet, l’estructura narrativa és el què tinc més clar quan començo una novel.la, és el que em permet avançar, el camí. La resta –la trama, els personatges, el paisatge, etc.- poden canviar a mesura que avanço.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
S.S. El més interessant d’escriure, per mi, és deixar-se portar per la història i pels personatges. Tot i així, amb els anys he après que cal tenir un planell al qual cenyir-se perquè sinó, l’edifici acaba trontollant. Però m’agrada ser flexible i deixar-me convèncer si en algun moment cal canviar el que tenia planificat.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
S.S. Mercè Rodoreda, els seus contes i la majoria de les seves novel.les; Carme Guasch –la meva mare- per la influència decisiva que la seva passió per la literatura va tenir en mi; i en tercer lloc noms com Natàlia Ginzburg, Miguel Delibes,  Doris Lessing, Carmen Martín Gaite o Margaret Atwood, per exemple. Si hagués de triar una novel.la seria “El roig i el negre” d’Stendhal.

Estàs treballant en algun projecte literari?
S.S. Sí. Estic escrivint, començant a escriure, una novel.la. Encara estic a les beceroles i és el moment més divertit i plaent.

Un consell per aquells que vulguin escriure.
S.S. Que ho facin. Que escriguin més enllà de les possibilitats de publicar i encara que sovint dubtin de la qualitat del què escriuen.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
S.S. Retoladors, una grapadora, unes tisores, clips, paperets de colors per assenyalar, blocs I algunes fotografies.

 

Moltes gràcies, Sílvia, fins dijous!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada