Així doncs, iniciem un nou camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...
Ens acompanyes?...
TONI SALA (Sant Feliu de Guíxols, 1969)
Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
T.S. No sé qui va incorporar a qui. D'una manera conscient,
cap als catorze anys. La creativitat es
va anar especialitzant cada vegada més en l'escriptura.
Per què escrius? Ho fas cada dia?
T.S. Escric perquè em completa. Em crea i em recrea al mateix temps. Ve a ser
com quan diem els pensaments en veu alta per aclarir-nos-hi. També ho faig per
expulsar aquesta creativitat que tots tenim. Ho faig cada dia, per defecte,
però escriure té poc a veure amb el llapis, el boli o el teclat.
Tens alguna mania o costum a l’hora d’escriure?
T.S. No ho crec.
Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
T.S. Has d'arribar a la màxima exigència sense demanar-te un impossible. Costa
molt trobar el punt. Tenir el valor de trobar un punt d'inconsciència.
Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
T.S. Segur. I és sorprenent veure que pocs que són. No vull esverar ningú, però
ara mateix em sembla que són: prostitutes, camioners i accidents de carretera.
Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
T.S. No gaire. Me la vaig trobant. Me la demana l'escriptura. No és prèvia.
Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
T.S. De vegades sé on vull arribar, però és més des del punt de vista del
contingut que no pas del punt de vista argumental. És allò que et deia: posar
en paraules un pensament confús, una estranyesa. Descabdellar-ho. La història
és secundària.
Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
T.S. Shakespeare, Carner, els
llibrets de les òperes de Mozart.
Estàs treballant en algun projecte literari?
T.S. Sí...
Un consell per aquells que vulguin escriure.
T.S. Donar
tot el marge possible a la fe.
Què hi podem trobar
al calaix del teu escriptori?
T.S. Em
sap greu, però el meu escriptori no té calaix. De manera que, a sobre, ara
mateix hi veig: uns cartutxos de tinta gastats, tres diccionaris, un llum, una
afaitadora, targetes visa, una calculadora, uns cascos, tabac de pipa, discos,
un tros de galena, el llibre de família, un petjapapers del Barça, pedres, una
gerra amb un cul d'aigua, tres tasses de cafè amb llet (brutes), un pot ple de
bolígrafs i pipes, llapissos, un encenedor, uns altaveus, l'ordinador mateix,
dues tisores, papers de tota mena (manuscrits i impresos), llibres (Sterne, Un
viatge sentimental, Pàmies, Cançons d'amor i de pluja, Flaubert, Cartas a
Louise Colet, i l'enciclopèdia Garzanti de Literatura), una revista Descobrir
Catalunya, un parell de llibretes, una capsa de tabac de
pipa W O Larsen Old Fashioned i una Gold Blend de Peterson, paperets, un tap
d'ampolla d'aigua amb gas (l'ampolla és a la paperera), pols, cables, una
impressora, un pot de col·liri, un mirallet, gomes d'esborrar, punts de llibre...
En resum, que no entenc que l'escriptori ni tingui calaix.
En resum, que no entenc que l'escriptori ni tingui calaix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada