TONI SALA A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Des de la Biblioteca Ilturo, i des de la més sincera humilitat, volem aprofundir en el fet creatiu d’escriure. Volem saber què mou als nostres escriptors contemporanis a asseure’s davant l’ordinador i escriure. Volem entendre per què trien la soledat que comporta el fet creatiu per omplir les hores del seu dia. Volem conèixer si per ells escriure és quelcom imprescindible, si no poden deslligar la literatura de la seva vida...

Així doncs, iniciem un nou camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...

Ens acompanyes?...

TONI SALA (Sant Feliu de Guíxols, 1969)

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?

T.S. No sé qui va incorporar a qui. D'una manera conscient, cap als catorze anys. La creativitat es va anar especialitzant cada vegada més en l'escriptura.

Per què escrius? Ho fas cada dia?

T.S. Escric perquè em completa. Em crea i em recrea al mateix temps. Ve a ser com quan diem els pensaments en veu alta per aclarir-nos-hi. També ho faig per expulsar aquesta creativitat que tots tenim. Ho faig cada dia, per defecte, però escriure té poc a veure amb el llapis, el boli o el teclat.

Tens alguna mania o costum a l’hora d’escriure?

T.S. No ho crec.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?

T.S. Has d'arribar a la màxima exigència sense demanar-te un impossible. Costa molt trobar el punt. Tenir el valor de trobar un punt d'inconsciència.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?

T.S. Segur. I és sorprenent veure que pocs que són. No vull esverar ningú, però ara mateix em sembla que són: prostitutes, camioners i accidents de carretera.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?

T.S. No gaire. Me la vaig trobant. Me la demana l'escriptura. No és prèvia.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?

T.S. De vegades sé on vull arribar, però és més des del punt de vista del contingut que no pas del punt de vista argumental. És allò que et deia: posar en paraules un pensament confús, una estranyesa. Descabdellar-ho. La història és secundària.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.

T.S. Shakespeare, Carner, els llibrets de les òperes de Mozart.

Estàs treballant en algun projecte literari?

T.S. Sí...

Un consell per aquells que vulguin escriure.

T.S. Donar tot el marge possible a la fe.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?

T.S. Em sap greu, però el meu escriptori no té calaix. De manera que, a sobre, ara mateix hi veig: uns cartutxos de tinta gastats, tres diccionaris, un llum, una afaitadora, targetes visa, una calculadora, uns cascos, tabac de pipa, discos, un tros de galena, el llibre de família, un petjapapers del Barça, pedres, una gerra amb un cul d'aigua, tres tasses de cafè amb llet (brutes), un pot ple de bolígrafs i pipes, llapissos, un encenedor, uns altaveus, l'ordinador mateix, dues tisores, papers de tota mena (manuscrits i impresos), llibres (Sterne, Un viatge sentimental, Pàmies, Cançons d'amor i de pluja, Flaubert, Cartas a Louise Colet, i l'enciclopèdia Garzanti de Literatura), una revista Descobrir Catalunya, un parell de llibretes, una capsa de tabac de pipa W O Larsen Old Fashioned i una Gold Blend de Peterson, paperets, un tap d'ampolla d'aigua amb gas (l'ampolla és a la paperera), pols, cables, una impressora, un pot de col·liri, un mirallet, gomes d'esborrar, punts de llibre...
En resum, que no entenc que l'escriptori ni tingui calaix.

Moltíssimes gràcies, Toni.