dijous, 24 d’octubre de 2013

CIMS BORRASCOSOS AL CLUB DE LECTURA

El proper dilluns 4 de novembre a les 8 del vespre el Club de Lectura de la biblioteca Ilturo ens trobarem per comentar Cims borrascosos, d'Emily Brontë.



Emily Jane Brontë va néixer el 30 de juliol de 1818 a Thornton, prop de Bradford, a Yorkshire, filla de Maria Branwell Brontë i Patrick, germana petita de Charlotte Brontë i la cinquena de sis fills. El 1824, la família es va traslladar a Haworth i va ser en aquest entorn que els seus dots literaris floriren. Va morir el 19 de desembre de 1848 de tuberculosi, i va ser enterrada a Haworth, West Yorkshire.

Va ser novel·lista i poetessa anglesa, recordada per la seva novel·la Cims borrascosos, considerada com un clàssic de la literatura anglesa. Les seves publicacions estaven signades amb el pseudònim d'Ellis Bell.
La seva mare va morir el 21 de setembre de 1821 i, l'agost de 1824, Charlotte i Emily van ser enviades amb les seves germanes grans, Maria i Elizabeth, al col·legi de Clergy Daughters, a Cowan Bridge (Lancashire), on van caure malaltes de tuberculosi. Maria i Elizabeth van morir de tuberculosi el 1825. Per aquest motiu, i per les pèssimes condicions del col·legi, la família va treure a Charlotte i a Emily de l'internat.


Durant la seva infància i després de la mort de la seva mare, les tres germanes Brontë, Charlotte, Anne i Emily, al costat del seu germà Branwell, van inventar un món de ficció format per tres països imaginaris (Angria, Gondal i Gaaldine) i solien jugar a inventar- se històries ambientades en ells.

El 1838, Emily va començar a treballar com a institutriu. Més tard, amb la seva germana Charlotte, va ser alumna d'un col.legi privat a Brussel.les, fins que la mort de la seva tia la va fer tornar a Anglaterra. Emily es va quedar a partir de llavors com administradora de la casa familiar.
Però la gran preocupació dels seus últims anys va ser la cura de Branwell, que va resultar la "ovella negra" de la família. Emily, encara que severa, de temperament intransigent i poc efusiu,  el va atendre sempre amb una paciència i una abnegació exemplars. El 1846, Charlotte va descobrir per casualitat les poesies que escrivia la seva germana Emily. Les tres germanes Brontë van decidir llavors publicar un llibre de poesia conjunt. Per evitar els prejudicis sobre les dones escriptores, les tres van utilitzar pseudònims masculins (els noms que van usar van ser Currer Bell, Ellis Bell i Acton Bell).  El 1847 es va publicar Cims borrascosos, que s'ha convertit en un clàssic de la literatura anglesa tot i que inicialment, per la seva innovadora estructura, va desconcertar als crítics.
 



La novel.la, escrita entre el desembre 1845 i el juliol de 1846, no es va publicar fins el desembre de 1847 i sota el pseudònim d’Ellis Bell, després de l’èxit de la novel.la Jane Eyre de la seva germana Charlotte Brontë.
La història comença quan l’any 1801, el Sr Lockwood, un home ric d’Anglaterra, lloga la Granja dels Tords. En una visita al seu propietari, el senyor Heathcliff, que viu a una llunyana casa de camp anomenada “Cims borrascosos” i després de passar-hi una nit de malsons, torna a la seva granja i li demana a la seva majordoma, Nelly Dean, que li expliqui la història de la família. Una història que va començar trenta anys abans el senyor Earnshaw adopta un nen gitano. Els seus fills accepten la decisió de manera molt diferent, en Hindley el rebutja i li farà la vida impossible i la Catherine transformarà l’afecte amb quelcom més.

Cims borrascosos és una història on els gelós i l’amor malaltís acabaran no només amb la família Lockwood, sinó també amb la dels seus veïns, els Linton.
Els protagonists, la Catherine una nena capritxosa, fràgil, amb els defectes de tota nena mimada i profundament enamorada, i en Heathcliff violent, inadaptat, ressentit, i profundament enamorat. Una història d’amor que toparà amb les diferències socials. En la que finalment cada un d’ells pren camins separats però sense oblidar-se mai l’un de l’altre.

Una història psicològica on l'amor arrelarà en la cobdícia, la venjança, l’odi i la destrucció.

Brillantment escrita, amb uns personatges molt complexos i unes situacions potser no massa allunyades de la realitat de l’època.  

dilluns, 21 d’octubre de 2013

AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE DE 2013

Des de la Biblioteca Ilturo us proposem aquestes activitats per gaudir del mes de NOVEMBRE.

De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda

L'HORA DELS DEURES: Nou servei!
Personal de la biblioteca donarà suport als nens i joves mentre fan els deures de l’escola a la Sala Infantil. 
**Cal inscripció prèvia (b.cabreram.i@diba.cat) 
Dilluns, 4 de novembre a les 8 del vespre.


CLUB DE LECTURA
Cims borrascosos d'Emily Brontë.
Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.



Dijous, 14 de novembre a les 6 de la tarda.

 L’HORA DEL CONTE: ANY ESPRIU
Tereseta juga a Sinera,  a càrrec de Núria Clemares. 

El conte “La Tereseta juga a Sinera” apropa de forma interactiva i visual la figura i l’obra del poeta Espriu. La Tereseta, el personatge de la narració cau al laberint d'Ariadna, on haurà d'escapar del poderós Minotaure. Amb l'ajuda del públic haurà de passar unes emocionants i divertides proves que la duran al món de la poesia i la retornaran a les narracions d'Espriu.
Amb una escenografia senzilla i canviant, combinarem la diversió i el joc junt amb la poesia i la força visual de l’univers Espriuenc i la vincularem amb els nostres dies per mostrar que la seva obra i les seves idees segueixen sent molt actuals.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

TONI SALA A "EL CALAIX DELS ESCRIPTORS"

Des de la Biblioteca Ilturo, i des de la més sincera humilitat, volem aprofundir en el fet creatiu d’escriure. Volem saber què mou als nostres escriptors contemporanis a asseure’s davant l’ordinador i escriure. Volem entendre per què trien la soledat que comporta el fet creatiu per omplir les hores del seu dia. Volem conèixer si per ells escriure és quelcom imprescindible, si no poden deslligar la literatura de la seva vida...

Així doncs, iniciem un nou camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...


Ens acompanyes?...

TONI SALA (Sant Feliu de Guíxols, 1969)

Quan vas incorporar l’escriptura a la teva vida?
T.S. No sé qui va incorporar a qui. D'una manera conscient, cap als catorze anys. La creativitat es va anar especialitzant cada vegada més en l'escriptura.

Per què escrius? Ho fas cada dia?
T.S. Escric perquè em completa. Em crea i em recrea al mateix temps. Ve a ser com quan diem els pensaments en veu alta per aclarir-nos-hi. També ho faig per expulsar aquesta creativitat que tots tenim. Ho faig cada dia, per defecte, però escriure té poc a veure amb el llapis, el boli o el teclat.

Tens alguna mania o costum a l’hora d’escriure?
T.S. No ho crec.

Quina és la principal dificultat que et trobes quan escrius?
T.S. Has d'arribar a la màxima exigència sense demanar-te un impossible. Costa molt trobar el punt. Tenir el valor de trobar un punt d'inconsciència.

Creus que la teva escriptura gira al voltant d’uns temes? Quins?
T.S. Segur. I és sorprenent veure que pocs que són. No vull esverar ningú, però ara mateix em sembla que són: prostitutes, camioners i accidents de carretera.

Treballes l’estructura narrativa abans d’escriure?
T.S. No gaire. Me la vaig trobant. Me la demana l'escriptura. No és prèvia.

Et deixes portar per la història o ja saps com acabarà quan et poses a escriure?
T.S. De vegades sé on vull arribar, però és més des del punt de vista del contingut que no pas del punt de vista argumental. És allò que et deia: posar en paraules un pensament confús, una estranyesa. Descabdellar-ho. La història és secundària.

Tres autors o tres llibres imprescindibles en la teva biografia.
T.S. Shakespeare, Carner, els llibrets de les òperes de Mozart.

Estàs treballant en algun projecte literari?
T.S. Sí...

Un consell per aquells que vulguin escriure.
T.S. Donar tot el marge possible a la fe.

Què hi podem trobar al calaix del teu escriptori?
T.S. Em sap greu, però el meu escriptori no té calaix. De manera que, a sobre, ara mateix hi veig: uns cartutxos de tinta gastats, tres diccionaris, un llum, una afaitadora, targetes visa, una calculadora, uns cascos, tabac de pipa, discos, un tros de galena, el llibre de família, un petjapapers del Barça, pedres, una gerra amb un cul d'aigua, tres tasses de cafè amb llet (brutes), un pot ple de bolígrafs i pipes, llapissos, un encenedor, uns altaveus, l'ordinador mateix, dues tisores, papers de tota mena (manuscrits i impresos), llibres (Sterne, Un viatge sentimental, Pàmies, Cançons d'amor i de pluja, Flaubert, Cartas a Louise Colet, i l'enciclopèdia Garzanti de Literatura), una revista Descobrir Catalunya, un parell de llibretes, una capsa de tabac de pipa W O Larsen Old Fashioned i una Gold Blend de Peterson, paperets, un tap d'ampolla d'aigua amb gas (l'ampolla és a la paperera), pols, cables, una impressora, un pot de col·liri, un mirallet, gomes d'esborrar, punts de llibre...
En resum, que no entenc que l'escriptori ni tingui calaix.


Moltíssimes gràcies, Toni.

divendres, 11 d’octubre de 2013

EL CALAIX DELS ESCRIPTORS

A l’hora d’escriure...

“Ningú no li pot donar consell, ningú no el pot ajudar, ningú. Només hi ha un mitjà. Camini cap a vostè mateix. Explori el fonament que vostè anomena escriure: comprovi si estén les arrels en el lloc més profund del seu cor: confessis si es moriria en el cas que li fos refusat escriure. I, per damunt de tot, preguntis, en l’hora més callada de la seva nit: he d’escriure? Endinsis dintre seu tot cercant una resposta des del més pregon. I si calgués que la resposta fos d’assentiment, si li fos lícit solucionar aquesta seriosa pregunta amb un fort i simple he d’escriure, edifiqui la vida tot seguint aquesta necessitat: la seva vida, endinsant-se fins i tot en l’hora més indolent i insignificant, ha d’esdevenir un símbol i un testimoni d’aquest afany.”
Cartes a un jove poeta, Rainer Maria Rilke



Això és el que un mestre explica a un jove poeta que li demana opinió sobre els seus versos. Aquestes sàvies i antigues paraules de R. M. Rilke ens arriben amb tota la vigència possible fins als nostres dies, i no deixen ni per un moment d’emocionar-nos.

Des de la Biblioteca Ilturo, i des de la més sincera humilitat, volem aprofundir en el fet creatiu d’escriure. Volem saber què mou als nostres escriptors contemporanis a asseure’s davant l’ordinador i escriure. Volem entendre per què trien la soledat que comporta el fet creatiu per omplir les hores del seu dia. Volem conèixer si per ells escriure és quelcom imprescindible, si no poden deslligar la literatura de la seva vida...

 Així doncs, iniciem un nou camí plens d’il·lusió i curiositat, amb moltes ganes d’aprendre i de comprendre, però sobretot de compartir amb tots aquells escriptor i escriptores que tinguin la generositat d’obrir-nos el seu espai, el seu racó, el seu calaix i ens deixin compartir la seva soledat...

Esperem que vulgueu caminar al nostre costat i seguir-nos en aquesta nova aventura que avui iniciem amb tant de respecte, EL CALAIX DELS ESCRIPTORS.
El vols obrir amb nosaltres?
Biblioteca Ilturo
                                                                           

dilluns, 7 d’octubre de 2013

ELS LECTORS OPINEN

Volem saber què llegiu, volem saber si us ha agradat el que heu llegit, volem saber quins títols voleu que siguin a la nostra biblioteca.... volem saber tot això!
Així doncs, deixa'ns els teus comentaris signats a b.cabreram.i@diba.cat i els publicarem al nostre bloc.
Ajuda'ns a recomanar lectures perquè la Bilioteca Ilturo som tots!!!
En aquesta secció de Els lectors opinen també trobareu els 25 llibres més llegits pels usuaris de la biblioteca. Són els primers 25 títols d'una extensa llista que podeu trobar al nostre catàleg: http://bibliotecavirtual.diba.cat/inici.
Aquí teniu els llibres més llegits aquest passat mes de setembre de 2013 a la Biblioteca Ilturo, la teva!
 
 
1.Llorca, Vicenç, Tot el soroll del món
2.Maxwell, Megan, Pídeme lo que quieras, ahora y siempre
3.Katzenbach, John, Un final perfecto

4.Sánchez Piñol, Albert, Victus: Barcelona 1714
5.Morley, Christopher, La librería encantada
6.Rahola, Pilar, El Carrer de l'Embut
7.Uribe, Kirmen, El que mou el món
8.Leon, Donna, L'ou d'or
9.Llamazares, Julio, Las lágrimas de San Lorenzo
10.Sánchez Piñol, Albert , Victus: Barcelona 1714 (edició en castellà)
11.Rivas, Manuel, Las voces bajas
12.Camilleri, Andrea, El joc de pistes

 
13.Fañanàs i Serrallonga, Miquel, La Bruixa de pedra: història d'una llegenda a la Girona de la Inquisició
14.Valls, Coia, Las torres del cielo 
15.Maxwell, Megan, Pídeme lo que quieras o déjame
16.Barreau, Nicolas, Atardecer en París
17.Navarro, Julia, Dispara, yo ya estoy muerto
18.López Barrio, Cristina, El cielo en un infierno cabe
19.Boyne, John, El Pacifista
20.Grey, Sasha, La Sociedad Juliette
21.Dueñas, María, Misión olvido
22.Cornwell, Patricia, Cama de huesos
23.Lark, Sarah, La isla de las mil fuentes
24.Soler, Sílvia, L'estiu que comença
25.Lupton, Rosamund, Hermana


 

dimecres, 2 d’octubre de 2013

ANEM AL TEATRE!

La Gerència de Serveis de Biblioteques organitza una trobada pels diferents CLUBS DE LECTURA que hi ha a tota la xarxa de biblioteques públiques.

Aquest any ens ofereixen una sortida al teatre on podrem veure l'adaptació teatral de la novel.la de Kressmann Taylor, Adreça desconeguda.
Una novel.la excepcional que no et deixa indifferent. Si no l'has llegit, a la Biblioteca Ilturo hi trobaràs un exemplar!

L'obra està dirigida per Lluís Homar, i protagonitzada per ell i per Eduard Fernández
 
Si esteu interessats reserveu la vostra plaça abans del dia 9 d’octubre a la BIBLIOTECA ILTURO. I no us amoïneu pel transport, hi ha un servei d'autocar!

És una activitat oberta a tothom, acompanya'ns al teatre!